29 de Setembre de 2.007.

Doncs si, la Independència per a Catalunya és totalment possible, no és cap utopia. Els que utilitzen l’argument de tancar les fronteres per una independència, estan totalment equivocats. Hem de tenir en compte que la CEE, significa la Comunitat Econòmica Europea, no parla de reis, governs, ni res l’estil, només d’economia, és a dir diners.
A part de totes les consideracions de la Espanya del “tablao” i la “pandereta”, el fundador de la nova Europa, Robert Schuman, va ser el creador de l’Europa Comunitària, sota la idea de l’Europa de les Regions, és a dir, no de països, ni regnes, ni res semblant.

 ROBERT   SCHUMAN

(Luxemburg 29/06/1986 - 04/09/1963)

Si analitzem la situació de Catalunya, respecte als diferents membres de la CEE, podrem veure:

 

Catalunya ocupa el lloc dissetè en nombre d’habitants, més o menys per la meitat de la relació dels actuals països de la CEE. Ocupa el lloc tretzè en el PIB, és a dir, estem per davant de Polònia, Espanya, Romania, Grècia, Portugal, Hongria, Txeca, Bulgària, Eslovàquia, Lituània, Eslovènia, Letònia, Estònia, Malta i Xipre, signfica que el nostre producte interior brut, està per sobre de la mitja de la CEE. A més, la inflació compleix amb els requisits europeus, i la projecció futura del nostre país, és, almenys bastant optimista. No complim els requisits per a l’entrada a la CEE?
Que fa falta per a la nostra independéncia? la pregunta és curta, però la resposta és llarga, sobra un Rei, sobra una Espanya, sobren polítics “poltroneros” de inútils tripartits, sobren els enemics de Catalunya, sobren els que viuen de subvencions a càrrec dels impostos que Catalunya paga de més a Espanya, i sobra un Estatut, que de res no servirà, ja que els pròxims retalls del Tribunal Constitucional el deixaran reduït a res.
Pensem que possiblement Escòcia obtingui una independència real, o que Bèlgica es fraccioni en dos estats ja que la situació política és molt inestable en aquest país, algú pot creure que sent Brussel·les la capital de la CEE, si és que Bèlgica es fracciona en dos estats, la CEE traslladarà la seva capital (Brussel·les) a un altre estat? No!!, Escòcia, Flandes i tots els països que compleixin una sèrie de requisits, i nosaltres els complim, seran nous membres de la CEE. Un altre exemple és el de l’antiga Txecoslovàquia, es va fraccionar el 1.993 en dos estats i posteriorment van entrar els dos a formar part de la Comunitat Europea, com la cosa més lògica del món. I ara ens vénen els polítics explicant sopars de a “duru”, dient que la nostra independència és impossible. El que passa que molts volen viure dels nostres impostos, i si ens independitzem, s’acabarà la gallina dels ous d’or, no és cap altra cosa.
A més sobren polítics, que tenen una malaltia que es diu “vull ser ministre al preu que sigui”, com el senyor Josep A. Duran i Lleida, que acaba de dir  “cada cop que sento que es demana que abdiqui el rei, o que vingui la república, estic més que mai al costat del rei, més que mai al costat d’aquesta monarquia ….”, haver de dir això, per intentar ser ministre, és totalment vergonyós, i val més que aquest senyor mai no sigui ministre, ja que una persona malalta, no és el més adequat per a aquest càrrec.

VISCA  CATALUNYA !!!

Albert. 

---

21 de Setembre de 2.007.

Si, i moltes gràcies, cada vegada que un espanyol amb poder persegueix, incrimina, menysprea a Catalunya, significa un bressol de 500 independistes més. Les últimes actuacions de l’Espanya profunda, els Rajoy, els Daniel Cirera, jutges espanyols, fiscals, monarques, i a més, gent de mal viure, fan que els independistes es facin més radicals, i els que no són tan radicals, passin a ser-ho.
Les prohibicions, per collons, dels partits de futbol de la selecció Catalana, la prohibició de parlar Català en el Congrés espanyol, les pallassades en contra de catalans per cremar una foto, les visites d’un monarca que tan sols ve a Catalunya a inauguracions i menjars, i altres temes, fan que el moviment independista cobri força, a poc a poc, dia a dia, pas a pas, però que avanci, gràcies Espanya.
Suma a això, polítics que haurien de lluitar per Catalunya, Montilles i Carods, i que la seva total submissió a les ordres de Madrid, fan que diguin “amén” a tot el que ve de la capital del “regne”. Consellers de la Generalitat, que fan la fantasmada de fer veure que van a Madrid perquè Espanya inverteixi a Catalunya, el que realment li pertany, i que tot el món sap que abans de prendre l’avió, aquest Conseller de la Generalitat, ja sap la resposta que tindrà, de part dels seus companys de partit, fan més independistes.
Que les notícies de les portades dels diaris, diguin que a Catalunya s’invertiran milers de milions d’euros, quan tots sabem que una cosa és l’aprovació de pressuposts, i una altra és la inversió real, i que en els últims anys ha estat d’un 60% d’inversió sobre el previst, ja que partides importants s’aproven però no s’executen, fan més independistes.
Quan els Catalans, veuen actituds com a les del senyor Durán, d’un partit que s’anomena Unió de no se que, que intenta desestabilitzar la política catalana, per les seves ànsies de ser ministre espanyol, fan més independistes.
Per tot això, gràcies Espanya, sou el principal bressol del moviment independista Català!!
Albert.

---

15 de Setembre de 2.007.

 

Ha passat l’11 de setembre, la nostra festa més important, i semblava un dia festiu més. Es veien poques senyeres als balcons, l’assistència a l’estàtua de Casanovas, escassa, al Fossar igual, i al parc vam tenir un “cantaor” per animar la festa. Unes quantes declaracions de polítics, una mica més fortes de to que el normal, i poca cosa més, s’està matant l’esperit de l’11 de setembre. Quina diferencia amb fa trenta anys i la manifestació del milió de persones !!!
Els polítics del Tripartit estan aconseguint el seu objectiu, fer de Catalunya una província més de la seva Gran Espanya, però volen una província submisa, que pagui molts impostos i reclami poques inversions, que s’oblidi de la seva llengua i els seus orígens, que els voti, que els mantingui a les seves poltrones, i ho estan aconseguint, felicitats senyors Montilla, Carod i companyia, són vostès autèntics professionals. Sí, són vostès uns autèntics professionals de la poltrona.
Avui la notícia que surt en diaris i altres medis, és que s’ha pogut reconèixer una persona de les que va cremar un retrat del monarca espanyol en la seva visita a Catalunya. Cremar una fotografia és notícia de primera plana!! Era una fotografia del monarca espanyol, que només recorda Catalunya per venir a inauguracions i sortir a la foto, mai no se li ha vist, sentit o sabut que hagi dit una paraula per intentar arreglar els problemes que patim. És el mateix monarca que es va atrevir a dir que el Castellà era una llengua que tot el món parlava pel seu amor a ella, ja que mai no havia estat imposada a ningú. Amb molt de gust pagaria més impostos, perquè a aquest monarca li donessin unes quantes lliçons d’història, o no la sap, o no li interessa recordar-la.
Recordant la història i el gran amor a l’idioma Catellà, si comencem l’any 1714, i posteriorment en el decret de Nova Planta (prémer per veure) (un link per la fotografia del Decret), veurem que els diferents reis i reines des d’aquell any fins a l’actualitat han estat:

Felipe V
Luis I - Fill de Felipe V
Fernando VI - Fill de Felipe V
Carlos III - Fill de Felipe V
Carlos IV - Fill de Carlos III
Fernando VII - Fill de Carlos IV
Isabel II - Filla de Fernando VII
Alfonso XII - Fill de Isabel II
Alfonso XIII - Fill de Isabel II
Juan de Borbón -  Fill de Alfonso XIII (No va regnar)
Juan Carlos I - Fill de Juan de Borbón

És a dir, respecte a l’actual monarca, el besavi del seu rebesavi, és a dir Felipe V, va ser el que a sang i foc va dominar a Catalunya, va perseguir els catalans, va abolir les nostres llibertats, va prohibir la nostra llengua, va redactar el Decret de Nova Planta, i a sobre es pretén que sigui rebut amb aclamacions i crits de joia del poble? Segur que el senyor Carod, amb molt de gust ens explicaria una d’indis per justificar-ho.
La història diu que el rebesavi del besavi, i el besavi del seu besavi, es van casar amb nenes de 13 i 14 anys, es deien María Luisa Gabriela de Saboya i Luisa Isabel de Orleáns respectivament. Que Isabel II casada amb Francisco de Borbón que era el seu cosí, va tenir diverses aventures amb militars com a Serrano, O’Donnell i Narvaez. Que el seu avi, Alfonso XIII, va haver d’exiliar-se d’Espanya, ja que el poble ESPANYOL, va votar DEMOCRÀTICAMENT a partits no monàrquics, i que el dictador Francisco Franco ho va elegir a ell (Juan Carlos I), com el seu successor, quines coses diu la història!!

Albert.

---