Fan el ridícul.
Una altra cop fent el
ximple, ERC ha perdut tots els punts
cardinals, i a sobre ens vol fer combregar
amb rodes de molí. A què ve ara l’oferta de
Xavier Vendrell i Segura (Sant Joan Despí,
15/10/1966) a CiU, referent a convocar un
Referèndum per al l’Autodeterminació? Entre
altres coses:
A) Fa una crida a CiU,
dient que estan disposats ha fer president a
Artur Mas (Barcelona, 31/01/1956) si està
disposat ha convocar el Referèndum. Primera
ximpleria, el President de la Generalitat no
el designa ERC ni cap altre partit, surt de
les urnes i prou.
B) Si tant interès tenen en
fer el Referèndum, el convoquen formalment a
nivell de partit, i llavors busquen aliats.
Però el dir a CiU, que faci el primer pas,
prometent a Artur Mas el que fins ara li han
negat, demostra la talla de certs
personatges.
C) Un oferiment d’aquesta
importància, ho hauria de fer el president
del partit senyor Carod, no el senyor
Vendrell que és el Vicesecretari general de
Coordinació Interna i Acció Electoral, o és
que té por el senyor Carod, que el seu cap
el senyor Montilla s’enfadi i l’acomiadi de
la seva poltrona?
D) És molt fàcil fer
oferiments que són impossibles de complir,
ja que el lògic i obligat serà que CiU
guardi silenci i esperi els esdeveniments,
llavors ERC podrà dir que lluita per la
independència de Catalunya, però que CiU li
fa boicot. Senzillament això és infantil.
Senyors d’ERC, el catalans som persones
molt més serioses que vostès, tenim
coherència en la nostra forma de fer i
pensar, no anem fent tombs per la vida i
fent les coses sense cap tipus de lògica. Si
us plau, senyors Carod, Puigcercós i
Vendrell, abandonin la direcció d’ERC, ja
que l’exemple que estan donant fa plorar de
pena els catalans.
Albert.
Quina poca vergonya.
24 de Març de 2.007
En unes declaracions a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramón Llull, el dia 23 de març de 2.007, el secretari d’organització i finances del PSC, senyor José Zaragoza (Molins de Rei, 1.961), ha afirmat:
“… CiU s’ha quedat enganxada amb l’Estatut, un tema que ja no es central en el debat polític català ….”
és a dir, que el
tema de
l’Estatut ja ha
passat a segon
pla en el debat
polític. Haurem
de felicitar els
senyors Zapatero,
Montilla i Carod,
com el Tripartit
de persones, que
s’han carregat
un desig dels
Catalans,
democràticament
votat el passat
mes de novembre
2.006.
Del PSC
(sucursal a
Catalunya del
PSOE), això és
el normal, els
desitjos dels
barons d’aquest
partit, són
ordres directes
als dirigents
catalans, i la
catalanitat no
és precisament
una virtut que
tinguin aquests
barons. Però
almenys el PSC,
no s’amaga del
que és, té una
dependència
directa de
Madrid i prou.
En els 30 anys
de democràcia
que portem, mai
en les Corts
d’Espanya, el
PSC no ha votat
una cosa
diferent del
PSOE. Així són
les coses, però
mai no s’oculten
darrere de cap
antifaç.
Però ERC,
encapçalada pel
senyor Carod,
que ha de dir a
aquestes
declaracions ?.
Almenys fins ara
ningú no ha
sentit res per
part d’aquest
partit. És a
dir, l’Estatut
és un tema de
segona línia en
la política, al
qual l’Honorable
President de la
Generalitat,
aplica el Pla B
(veure article
d’ahir). Podria
dir-nos el
senyor Carod,
quin tema és de
primera fila en
la política
Catalana?
L’excusa que el
senyor Carod va
usar per a la
creació del
primer i segon
Tripartit, era
el fer una
política
d’esquerres a
Catalunya, bé,
podria respondre
el senyor Carod
només a un
parell de
preguntes:
1)
Quina política
d’esquerres,
permet que el
preu de
l’habitatge a
Barcelona, sigui
dels més cars
d’Europa?
Incidint que la
joventut,
s’oblidi de
formar la seva
pròpia família,
a causa de la
cultura
gansteril que
pateix el sector
de la
construcció. En
respondre no ens
faci riure
senyor Carod, en
recordar les
quatre barraques
impresentables
de 50 metres,
que s’han
construït per,
a) demostrar que
es fa alguna
cosa, i, b)
sortir a la
foto, en
l’adjudicació
d’aquestes
ridículs
habitatges.
2)
Quina política
d’esquerres,
permet que hagin
més de 150.000
dones vídues a
Catalunya, que
tenen una pensió
que no arriba al
75% salari mínim
interprofessional
i amb això han
de cobrir totes
les seves
necessitats?
Señor Carod és
molt penós que
les seves ànsies
de revenja
contra CiU, i
les seves ganes
de protagonisme
des de la seva
poltrona de
vicepresident,
portin a
Catalunya a una
situació pitjor
que la de fa uns
anys, i si busca
una mica en la
seva
consciència, no
fa falta una
gran recerca,
veurà que el que
està fent és un
cop baix a les
il·lusions dels
habitants de
Catalunya. Vostè
mateix.
Albert.
El PLA B del Tripartit.
23 de Març de 2.007
Tindrem Estatut, Independència, lligarem els gossos amb botifarrons, i molt més, així ho ha anunciat l’Honorable President de la Generalitat. Activarà el seu famós PLA B, perquè l’Estatut sigui aprovat. Ep!! això ho ha dit ell.
Aquestes declaracions les ha fet (22/03/2007) , potser perquè ara s’ha adonat que l’Estatut és mort i enterrat en el fons del riu Manzanares. Però si una cosa que tots sabem des de fa temps, en aquest mateix full WEB està denunciat des de fa setmanes, es parla al carrer, i ara s’ha adonat el President Montilla?. Que està fent el Tripartit en les últimes setmanes?, res, i el que fa, ho fa malament i tard, com la recusació del magistrat Pérez Temps. I a més sembla que visquin en una altra galàxia, ja que el que tot el món sap, ells tarden setmanes a conèixer-lo. Honorable senyor President Montilla, a part d’activar el seu famós PLA B, crec que hauria d’activar també:
PLA C : Que
Renfe funcioni.
PLA D : Que
l’aeroport del
Prat sigui el
que ens
mereixem.
PLA E : Que els
seus caps de
Madrid no
imposin més
hores
d’ensenyament en
castellà.
PLA F : Que
igual com
Madrid, tinguem
més autopistes
lliures de
peatges.
PLA G : Que
s’inverteixi en
la nostra xarxa
de carretras els
que els seus
caps de Madrid
han promès.
PLA H : Que en
la gestió de les
nostres costes i
ports, tinguem
veu i vot.
PLA I : Que el
seu cap Sr.
Zapatero
compleixi les
seves promeses
vers Catalunya.
PLA J : Que no
siguem la
Comunitat que
més paga
d’impostos i
menys rebi a
canvi.
PLA K : Que
tinguem una
Seguretat
Social, sense
cues de més d’un
any d’espera per
a moltes
operacions.
i
PLA P ( de
PRIORITARI) :
Que tinguem un
tripartit que
lluiti pels
interessos de
Catalunya !!
Honorable President, els catalans tenim un vell refrany que diu “amb ton senyor no vulguis partir peres, car ell es menjarà les madures i tu les verdes“, i la seva política vers Madrid, que és, simplement estar de genolls, no funciona i és impossible que funcioni. Catalunya, necessita un President que estimi Catalunya, pensi per a Catalunya i sobretot estimi més a Catalunya que al senyor Zapatero.
Però bé, una forma que els catalans ens oblidem de l’Estatut, és cansar i tornar a cansar a tot el poble amb el tema, al final, avorreix, i de l’avorriment, es passa a l’oblit, és una vella tàctica política. Però Honorable President, bé li prometo que mai no m’oblidaré de l’Estatut, em pot avorrir tant com desitgi, però seguiré fidel a la meva memòria, recordant-li contínuament la seva tàctica, que si li donés el nom que mereix, potser hauria d’emprar paraules grolleres.
De la resta del Tripartit i sobre aquest tema, sobretot del Sr. Carod, no val la pena ni perdre un segon …
Albert.
El boicot del PP al català té encara èxit.
21 de Març de 2.007
ALEJO VIDAL CUADRAS
El boicot que fa temps, va liderar el PP en contra de l’ús del Català en el Parlament Europeu, va tenir, té i tindrà èxit durant molt temps. Aquest moviment va ser encapçalat pel Sr. Aznar (José María Alfredo Aznar López - Madrid 1.953), i el “pepero” de torn en el Parlament Europeu va ser el Senyor Alejo Vidal Cuadras - Roca (Barcelona 1.945), que traient el seu odi a tot lo català, van impedir, i pel que sembla aconseguint-ho, l’ús del Català a aquest Organisme.
La notícia d’avui (21-03-07), és que el Parlament Europeu, no tramitarà ni lliurarà als seus destinataris, dues preguntes que nou eurodiputats, encapçalats per Raül Romeva i Rueda (ICV - Madrid 1.971), van presentar a aquest organisme, doncs argumenta que la traducció informatitzada només té previstes 23 llengües oficials.
Si és cert, el Català no figura en els programes informàtics de la Unió Europea. Però dels països components de l’organisme: Bèlgica, Lituania, Bulgaria, Luxemburg, República Txeca, Hongria, Dinamarca, Malta, Alemanya, Països Baixos, Estònia, Àustria, Grècia, Polònia, Espanya, Portugal, França, Romania, Irlanda, Eslovènia, Itàlia, Eslovàquia, Xipre, Finlàndia, Letònia, Suècia i Regne Unit, hi ha llengües que les parlen menys persones, que habitants té Catalunya.
I els dos Tripartits que han governat a Catalunya, han fet alguna cosa sobre això?, res de res. I el més vergonyós és que el Sr. Carod, va anar a promocionar a l’Índia, en un superfastuós viatge, el català en aquell llunyà país, quan a Europa, ni tan sols saben que existeix. Un 10 per al Sr. Carod, i en porta acumulats un munt…
Albert.
El Sr. Carod, ja vota amb el PP.
16 de Març de 2.007
La notícia d’ahir, va ser que el PSC, ICV, CIUTADANS PER CATALUNYA, PP i ERC, van votar junts en contra d’una proposició de CIU, perquè es mantinguessin les hores lectives de català en l’ensenyament, que marca el model aprovat per la Generalitat, és a dir, intentar deixar sense efecte la nova normativa marcada pel Govern d’Espanya. Es podrà argumentar que la posició de CIU en l’oposició és còmoda, i, potser amb aquesta proposició intenta aconseguir un propòsit que si estigués governant, no aprovaria. Però d’això, a què el Sr Carod voti agafat de la mà amb el PP, hi ha un bon tros.
A la pàgina “Pensaments d’un polític”, (a baix a la dreta), que vaig publicar el 31 de gener de 2.007, i que és una carta del Sr. Carod dirigida a mi, es pot observar que l’essència del Tripartit, era un pacte d’esquerres, per governar des d’un prisma d’esquerres, però oblidant-se que Catalunya com a país té moltes més necessitats. I en lloc d’abstenir-se en aquesta votació, que igualment no hagués estat aprovada sense els seus vots, el Sr. Carod paga el preu per ocupar la seva poltrona, i vota amb les tesis de Rajoy, Aznar, Zaplana, Aceves i altres per l’estil, és a dir s’oblida que és d’esquerres (o això és el que diu), i vota amb la dreta més rància. El Sr. Carod, ja té l’aplaudiment de la Sra. Carina Mejías (PP), que en les seves declaracions públiques aplaudeix aquesta votació. Si el que intenta nostre vicepresident estimat, és una poltrona de reserva, es mereix un 10, doncs va pujant els graons de l’escala que porta a la dreta espanyolista, i potser el vegem el 20 de novembre a la plaça d’Orient de Madrid, braç en alt i cantant el Cara al Sol, i ens digui que això, és el més convenient per a Catalunya i per a l’esquerra nacionalista.
Albert.
Lilian Thuram, quin exemple !!!
15 de Març de 2.007
Avui 15 de març de 2.007 i a Perpinyà, diverses personalitats nord-catalanes de l’àmbit cultural i polític, han presentat un manifest, en defensa del nostre idioma a la Catalunya Nord. A part d’aquestes nombroses personalitats, hi havia els jugadors del Barça, Thuram i Oleguer.
Tots coneixem la trajectòria de l’Oleguer, el seu suport a la Seleccions Catalanes i de la seva defensa de Catalunya; és un activista de primera fila, dels que serien necessaris milers, perquè les coses al nostre país funcionessin millor. Un gran patriota i un gran jugador de futbol, al qual desitjo el millor de lo millor.
Però si l’Oleguer, està una mica obligat a actuar com actua, doncs és el noi de Sabadell (1980), el nostre jugador del Barça, Lilian Thuram (Gadeloupe, 1972), ens ha donat una lliçó, que ens hem quedat bocabadats. Ha participat activament en la presentació del manifest, agraint i felicitant les persones que a la Catalunya Nord, fan una defensa activa del nostre idioma. Gràcies, Thuram, moltes gràcies, com a exjugador de la selecció francesa, has donat una lliçó al rei Luis XIV de França que l’any 1700 va dir: “L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”, si senyor, tota una lliçó.
Moltes persones que viuen a Catalunya des de fa dècades, i que al dir “bon dia”, et responen “que dice? “, haurien de prendre exemple de tu.
Un altre cop, gràcies Thuram.
Albert.
Ara si que l’Estatut és mort !
15 de Març de 2.007
Ara si podem oblidar el nostre Estatut, els membres progressistes del Tribunal Constitucional, han fet pinya al voltant de les tesis del PP i del Defensor del Pueblo, és a dir PP i PSOE. Que ha succeït?, doncs que el recurs presentat per La Generalitat per recusar Jorge Rodríguez Zapata, ha estat desestimat per unanimitat, és a dir per tots els membres, acusant el recurs de “parcialitat”. És a dir, que totes les maniobres que han succeït fins ara, per apartar Pérez Temps (en principi progressista) en la votació de l’Estatut, no han tingut cap parcialitat a favor de cap tesi, hi ha per llogari cadires…
És a dir que el molt Honorable President de la Generalitat, Sr. José Montilla, quan va presentar el recurs, no sabia res de res de que els membres del Tribunal afins al PSOE, anaven a votar en contra, i no un, sinó tots. No crec que un President tan mal informat, sigui el que necessiti Catalunya, no sigui que això, hagi estat una maniobra de distracció per guanyar temps i cansar els catalans amb el tema, doncs significaria una burla a tots nosaltres que, primer no la mereixem, ja que al Sr. Montilla res li hem fet perquè així ens tracti, i segon, que un President de Catalunya tan malament informat, o tan ingenu, no és el cap de colla que Catalunya necessita.
Resumim, el President del Govern Espanyol, ens promet aprovar l’Estatut tal com surti de la Generalitat i el retalla al màxim, (Zapatero = PSOE, Montilla =PSOE), el Defensor del Pueblo l’impugna (Enrique Múgica = PSOE, Montilla = PSOE), sis membres del Constitucional en teoria progressistes, desestimen el Recurs de la Generalitat (membres són afins al PSOE, Montilla = PSOE), i a sobre té el valor el Sr. Montilla de dir en la seva conferència del 8 de març 2.007 “Cal fer política amb el cor, governar amb el cap i deixar els budells per als altres”, Honorable President, crec el seu lloc és Madrid, no Catalunya, torni a la capital del Regne, si us plau.
I el Sr. Carod?, que ha dit?, res de res de res, l’aire condicionat de la limusina amb la bandera espanyola en la que viatjava per l’Índia, li ha provocat una afonia crònica. Sembla que aquesta és una pandèmia a ERC (veure article en aquest full del 6 de març), el Sr. Carod mut (però amb poltrona), el Sr. Puigcercós, mut (idem), ara ja ni prometen allò de farem, farem, farem …, sembla que el fons d’honradesa que tota persona posseeix per genètica, comença a manifestar-se, però només una mica de no res, no ens fem cap il·lusió!!
Albert.
Sr. Puigcercós, a callar !!!!
6 de Març de 2.007
Ep !!, jo no ho he dit, no, ho ha dit el President de la Generalitat al Conseller de Governació Sr. Joan Puigcercós. Li ha donat una ordre contundent que ha posat ferms al Conseller. No sé si encara estarà en aquesta postura, però des de llavors no parla, no sigui que …, el que ara parla en el seu nom és Pere Aragonés, de les joventuts d’Esquerra. L’inici de tot, és que aquest diumenge el Sr. Puigcercós, en una festa popular a Vilassar de Mar, va dir “Catalunya és una colònia d’Espanya, no pot decidir sobre el seu futur”. Je je, i d’això es va assabentar el seu “jefe”, el Sr. Montilla, i públicament va desautoritzar les declaracions del Conseller de Governació. Des d’aquest moment tal és l’afonia del Sr. Puigcercós, que no se l’ha sentit parlar més. Renoi, haurà d’anar al metge.
És a dir, el Sr Puigcercós diu una cosa en que tots estem d’acord “no podem decidir sobre el nostre futur”, l’Honarable Presidente de la Generalitat, el desautoritza, això que significa? que és una frase falsa, no, és certa, ha de ser que el nostre Honorable President, haurà rebut potser una ordre de Madrid, perquè faci callar totes la veritats que sobre Catalunya es diguin, i la compleix. Si algú té una altra raó que la digui.
I el Sr. Carod, des de la seva poltrona, que ha dit a això, res, silenci …., que el “jefe” està amb la mosca darrere de l’orella. Que hagués hagut de dir ?, doncs “Sr. Montilla, això és una veritat de tres parells de nassos, li agradi o no!!!! “, però per això li podrien tornar a treure la targeta vermella, i perillant la poltrona ….
Albert.
Fins i tot la Monarquia té obligacions.
3 de Març de 2.007
Una de les notícies d’avui, és que la princesa Alejandra de Dinamarca, ha perdut el seu títol per casar-se amb Martin Jorgensen, i en no ser de “sang blava” i d’acord amb la Llei de les monarquies, perd tot dret a regnar. La notícia no tindria més importància que la d’una xafarderia de la premsa rosa, però, m’ha fet pensar en la situació de la monarquia Espanyola, que per la seva famosa Constitució afecta Catalunya. Tot Rei o Príncep, té el dret a viure de forma fastuosa, manar, regnar, tenir una fortuna immensa i passar-se aquests privilegis durant generacions i generacions, d’acord. Però l’única obligació que potser tingui, és la de casar-se amb una persona del seu rang, la famosa “sang blava”, i el Príncep d’Espanya, potser acostumat ha fer i desfer a la seva voluntat, gairebé l’única obligació que té, no la compleix. No val dir que estem en altres temps, si la Monarquia és una institució que ve de fa segles, ha de regir-se per la seva Llei, escrita o no, ja fa segles. En cas contrari, si estem en temps moderns i no compleixen la seva vellíssima Llei, es convoquen eleccions i jo em presento com a candidat a Rei, ja que d’acord amb l’article 14 de la Constitució Espanyola “Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social“, ningú no em pot impedir el dret de presentar-me a unes eleccions en temps moderns.
També els Reis i Prínceps tenen dret a tenir amants, i tant, recents avantpassats de l’actual Príncep les han tingut, però a l’hora de casar-se doncs a complir els seus deures, o s’elegeix “sang blava” o es perden els privilegis. La pèrdua dels privilegis d’Alejandra de Dinamarca, demostren una vegada més que a Europa les coses es prenen seriosament, però a Espanya val aplicar el refrany “España es diferente“. Fa pena.
Albert.