Què estem
fent malament?
30 de juliol de 2.007.
La situació a Catalunya
cada vegada està pitjor, tant políticament
com socialment, la xarxa elèctrica vella i
obsoleta, Renfe no compleix, autopistes de
peatge quan a Espanya són gratuïtes,
l’aeroport que passarà a ser de segona
divisió, la seguretat social amb cues
d’espera de 2 anys, un Estatut mort i
recorregut, perdem competències… alguna cosa
i molt important estem fent malament. Què és
el que fem malament?
Tenim uns polítics impresentables que només
els preocupa la seva poltrona i el gran sou
a final de mes (Carod, Montilla, Saura),
però han estat votats per nosaltres, potser
sigui una de les coses mal fetes. Ve una
ministra (Magdalena Álvarez - Foment) i ens
diu que tenim i tindrem unes
infraestructures que seran l’enveja del món,
i els catalans davant d’aquesta gran mentida
i burla, no som capaços d’aixecar-nos i anar
a per ella, potser una altra cosa que està
mal feta. Ve un ministre (Joan Clos -
Indústria) i en contra del que ha dit
l’altra ministra, diu que Catalunya sofreix
un dèficit inversor, però que s’arreglarà
amb l’Estatut, que com ja sabem està
recorregut pel PSOE i PP i que no sortirà
endavant. Els catalans ens empassem aquesta
nova burla i no som capaços d’escopir-li a
la cara a aquest senyor, que a sobre és
català (de naixement, només). Potser és una
altra de les coses mal fetes. Hem sofert una
apagada de llum a Barcelona, i surt Antoni
Castells (Economia - Generalitat) i en lloc
d’anunciar solucions i dimissions,
carrega contra CiU, i es queda tan content.
Pobre home, no sap el que és la dignitat
política, i a nosaltres en lloc de treure’l
de la seva poltrona, aguantem aquesta nova
burla. Potser una altra cosa mal feta.Tenim
un índex de delinqüència a Catalunya més
elevat que mai, i els jutges i la policia es
dediquen a anar a segrestar revistes pels
quioscs, per un acudit que és una caricatura
sense noms. El nostre tripartip aplaudeix la
mesura, i tenint en compte que Esquerra, que
abans es deia Republicana i ara es dedica a
defensar a les monarquies, i els catalans en
lloc de llençar a les escombraries aquests
polítics, ens quedem tan tranquils, potser
sigui una altra cosa mal feta. Tenim un
Tripartit que s’autodenomina de progrés i
d’esquerres, és tenir collons, però el preu
de l’habitage a Catalunya a pujat a preus
d’escàndol, però tenim a Carod mirant-se
feliç el melic, per les quatre barraques de
protecció oficial que s’han construït i que
abans de la inauguració ja tenen problemes
greus d’estructura, i els catalans en lloc
de fer viure a Carod en un d’aquests
habitatges, no fem res, potser sigui una
altra de les coses que fem malament. Tenim
polítics que es diuen d’esquerres (Saura -
Mayol), que cobren més que el president de
govern espanyol, viuen en una luxosa mansió
i són comunistes, a sobre comprenen els
delinqüents, i ordenen que se’ls donin drets
i més drets, però ells tenen escorta
policial, i els catalans no som capaços de
fer-los dimitir, potser una altra cosa mal
feta. Tenim la promesa d’un Estatut, que de
tant parlar d’ell, el poble ja s’ha cansat i
pràcticament ho ha oblidat, fa anys que
havíem de tenir-lo aprovat, però el temps
passa i passa… i res, res. Però quan convé
nostres polítics, tornen a parlar d’ell, i
ens prometen grandeses i il·lusions, però
només això, sempre estan prometent i
prometent, fets que es toquin cap, i els
catalans en lloc de donar un cop de puny a
la taula i dir ja n’hi ha prou !, no fem
res, una altra cosa mal feta.
Catalunya i els catalans hem de
despertar, el ruc que encapçala l’article
està plorant, té que tornar a riure, és
difícil, però hem d’intentar-ho, encara som
a temps.
Albert.
Un bon
president per a Espanya.
25 de juliol de 2.007.
En aquests dies a
Catalunya falta llum, però aquesta vegada en
termes reals, les companyies elèctriques,
les encarregades del transport de la llum i
altres per l’estil, han deixat part de
Barcelona i alguna població més sense
subministrament elèctric. No serà la primera
vegada que això passa, la infraestructura és
obsoleta, vella, no s’inverteix, cau de
vella, etc., i no parlo de RENFE, parlo del
nostre subministrament elèctric.Que
passarà?, doncs que les companyies hauran de
pagar indemnitzacions milionàries, però
s’incrementa el preu del quilowatt en uns
cèntims, es recuperen les indemnitzacions i
fins i tot és possible que s’obtinguin,
encara més beneficis. Qui pagarà tot això?,
doncs com sempre els mateixos, els “tontos”,
és a dir nosaltres.
Al diccionari, hi ha un verb que és “dimitir“,
que significa segons el Gran Diccionari de
la Llengua Catalana:
[c. 1900; del ll. dimittere ‘enviar,
acomiadar, destituir’]
v tr 1 Renunciar (un càrrec). Ha
dimitit el càrrec de secretari.
2 abs Renunciar un càrrec.
El president ha dimitit.
però a Catalunya i des de fa
molts anys, els polítics, dirigents,
secretaris, directors, subdirectors,
consellers, etc. etc. aquest verb el tenen
esborrat del seu diccionari. A un país
normal, hi hauria un munt de dimissions,
aquí, com que tots aquests personatges tenen
quilos de goma d’enganxar entre la poltrona
i el cul, ningú no dimitirà . I si
dimiteixen a alguna persona, serà al veí del
cosí de la portera de l’últim auxiliar
administratiu en pràctiques de la
Generalitat. S’accepten apostes pel
contrari.
I el més ridícul i vergonyós, és que el
senyor Pepe Montilla, ara està amb els
afectats, esbronca a les companyies
elèctriques, felicita pel seu bon
comportament els ciutadans, es barreja amb
ells, els comprèn, els recolza, però dóna
una imatge patètica, d’ineptitud,
d’improvisació, d’electoralisme, de falta de
previsió, de tot el contrari al que ha de
ser un governant que vulgui el bé de
Catalunya. I com sempre, raonaré els meus
comentaris, resulta que a Catalunya
s’inverteix en infraestructures elèctriques
el 15% del pressupost total d’Espanya, però
el nostre consum representa el 25% de la
totalitat de l’estat, és a dir tenim un
desfasament del 40% en inversions,
el mateix que passa a Renfe, en carreteres i
autovies, en sanitat, en justícia, etc., i
té la cara el senyor Pepe Montilla, de
recolzar els usuaris afectats per la falta
de subministrament elèctric? És que
no sap i sabia aquesta manca d’inversions,
tan malament informat està, o és que no vol
assabentar-se?
Quin gran governant és el senyor Montilla
per a Espanya, treu contínuament
diners de Catalunya i que són dels catalans,
per donar-los als seus compatriotes
espanyols, i així fa mèrits davant del
senyor Zapatero, i mostra el seu més absolut
menyspreu envers Catalunya. Marxi a Espanya
senyor Montilla, Catalunya i els catalans de
bé ho agrairan.
Albert.
Continuem amb
els impresentables.
22 de juliol de 2.007.
Joaquim Nadal i Farreras
Girona (31 /01/ 1948)
Ahir, un altre dels
integrants de la nostra política beneïda, es
va cobrir de glòria, va dir una veritat que
hauria d’haver callat. Em refereixo a
Joaquim Nadal, un nou component d’aquest
museu d’impresentables que és la política
catalana. És a dir, el PSC, ERC, CiU, els
comunistes, els de dretes, tots s’estan
posant medalles, ja que diuen que han
aconseguit el traspàs de la gestió de
Rodalies de Renfe a la Generalitat, i això
si, amb tot el pressupost pendent d’invertir
en aquest obsolet servei. Si, i com que és
més difícil una veritat en la política
catalana, que ploguin bitllets legals de 500
euros, Joaquim Nadal va afirmar que fins que
el famós TGV no arribés a França, no es
milloraria el servei de Rodalies de Renfe.
En un país normal això significaria la
dimissió immediata d’aquest senyor, és a
dir, perquè els polítics es facin la foto de
l’arribada del famós tren a la frontera,
milions d’usuaris de Renfe, patiran la
penosa i obsoleta estructura actual, durant
un temps indefinit.
L’oposició de l’Ajuntament el divendres es
va cobrir de glòria, sobretot els d’Esquerra
Republicana de Catalunya
(no crec que per dir el nom sencer del
partit, Republicana i de
Catalunya, Carod em segresti aquesta pàgina
a l’estil El Jueves, que tot és possible),
van fer la pallassada d’una moció, que de
res no serveix, no és vinculant i el pobre
Zapatero, encara té les mandíbules
desencaixades del riure que li va agafar.
El servei de Rodalies de Renfe, té i tindrà
600 vegades més usuaris que el TGV, i això
amb els càlculs més optimistes per a aquest
últim, és a dir perquè un usuari vagi en el
TGV, 600 catalans aniran com a animals en
Rodalies, i a sobre aquest impresentable
senyor (J. Nadal), assegura que d’inversions
ara a Rodalies, res de res, quins nassos!.
Albert.
El Jueves.
20 de juliol
de 2.007.
Una
revist d’humor
que ens fa
riure
Juan del Olmo,
un jutge que ens
fa
plorar
Una altra trista
notícia, tornem
als temps de la
censura, els de
l’Espanya negra
i per obligació
els de la
Catalunya fosca.
El jutge de
l’audiència
nacional
Espanyola, Juan
del Olmo (Múrcia,
7/7/1958), ha
ordenat el
segrest de la
revista El
Jueves, per una
caricatura que
no conté cap
nom. Però com
que s’assemblen
a certs
personatges de
la casa reial
espanyola, doncs
a segrestar s’ha
dit. És a dir la
policia en lloc
de detenir a
xoriços i
delinqüents,
s’està dedicant
a segrestar
revistes
d’humor. Molt bé
anem.
Recordo que fa
anys, a Suècia,
en una revista
es van publicar
uns dibuixos,
que eren la
caricatura de la
família real
Sueca, estaven
completament
nus, és a dir,
estaven
dibuixats els
seus genitals, i
el joc consistia
a vestir-los,
amb unes peces
que es
retallaven a les
pàgines de la
revista. Però a
Suècia, hi ha
democràcia, el
Rei és Rei per
decisió del
poble suec, la
monarquia allà
és una cosa
normal, i
sobretot els
jutges, són
jutges.
Perdonaran els
lectors que
escrigui entre
línies, com en
els temps de
Franco, però és
que hem tornat
als temps de la
censura, i feia
anys que no
escrivia com en
“els vells
temps”, quina
enyorança
m’entra.
Si algun lector
vol veure la
portada de la
revista
segrestada, me
la demana,
l’enviaré per
I:mail, no la
publico aquí, ja
que segons
l’article 490.3
i 491 del Codi
Penal Espanyol,
podrien
condemnar-me a 2
anys de presó,
que és la pena
que el fiscal
Miguel Ángel
Carballo,
demanarà per al
dibuixant d’El
Jueves. Ara
estic recordant
que al Marroc,
fa molt poc
temps, també es
va empresonar un
periodista, per
qüestionar i
criticar la
política del Rei
del Marroc, i
ara també estic
recordant, que
aquest Rei és
molt amic del
Rei d’Espanya,
collons quines
coincidències…
Albert.
Més gent
impresentable, a
Catalunya.
17 de juliol
de 2.007.
Xavier Salinas i
Viñals
València
(23/01/1948)
Bisbe de
Tortosa i
Administrador
Apostòlic de
Lleida
Doncs sí, els
lectors diran
que ha de fer un
bisbe, amb el
títol d’aquest
full WEB, doncs
molt senzill, és
una persona amb
rellevància dins
de Catalunya, i
els seus
dircursos i
opinions poden
fer malbé la
nostra imatge.
Aquest senyor al
full parroquial
de diumenge,
carrega al més
dur estil del PP
contra els
matrimonis entre
persones del
mateix sexe,
entre altres
coses, els diu
“ficticis”, és a
dir estan
regulats per
Llei i aquest
senyor es
carrega tota la
Legislació.
D’altra banda,
l’arxidiòcesi de
“Los Angéles”
(USA), pagarà
660 milions de
dòlars (uns 80
mil milions de
les antigues
pessetes) als
nens i nenes que
han sofert
abusos i
violacions per
part dels
sacerdots
d’allà. Per a
aquesta
arxidiòcesi
aquest import no
és problema, ja
que el seu
patrimoni net és
d’uns 40.000
milions de
dòlars (uns 5
bilions, és a
dir 5 milions de
milions, de les
antigues
pessetes).
D’altra banda,
el cardenal
d’USA, Roger
Mahony,
encobridor
d’aquests
delictes i per
tant partícip,
apel·lant a la
caritat
cristiana, va
dir que calia
tenir tolerància
amb aquests
sacerdots. Quina
tolerància cal
tenir amb
aquesta colla de
capellans
degenerats i
pedòfils? I s’ha
de dir, que
aquesta és només
una de les
arxidiòcesis amb
aquest problema,
n’hi ha moltes
que a base de
milions de
dòlars han tapat
l’escàndol,
d’altres han
hagut de tancar
per fallida, ja
que les
indemnitzacions,
s’han emportat
tot el
patrimoni. I
aquí a
Catalunya,
encara hi ha
gent que dóna
almoina a
aquesta religió,
quin percentatge
d’aquestes
almoines ha anat
a parar a pagar
aquests actes
pedòfils?
I
tornant al
nostre bisbe de
Tortosa, li
preguntaria, si
la unió
voluntària entre
dos adults del
mateix sexe, li
causa escàndol,
indignació i
desencadena la
seva còlera, els
milers de
violacions de
nens i nenes de
curta edat, per
part dels seus
companys de
religió, potser
desperten la
seva comprensió
i caritat
cristiana?
Vergonyós!!
Albert.
De l’Agència
Tributària Catalana
…
15 de juliol
de 2.007.
Encara que no és
el dia dels
innocents, 28 de
desembre, el
fantasma de
l’article és
molt més seriós
del que els
polítics ens
volen vendre com
la tan famosa
Agència
Tributària
Catalana. En en
país normal,
aquesta Agència,
té la missió de
recaptar els
impostos dels
ciutadans,
vigilar que tot
el món compleixi
les seves
obligacions
fiscals, i
distribuir entre
els diferents
Ministeris els
diners recaptats
per a la seva
aplicació als
Pressuposts de
l’Estat. Però
aquí, a
Catalunya, terra
dels polítics
catalans,
aquesta agència
servirà només
perquè els
senyors Zapatero
i Montilla, es
facin la foto el
dia de la seva
creació, i
casualitat,
aquesta foto
seran dies abans
de les eleccions
de març de l’any
vinent.
Justificarem el
paràgraf
anterior, veurem
el famós article
204 de
l’Estatut:
1.
La gestió, la
recaptació, la
liquidació i la
inspecció de
tots els tributs
propis de la
Generalitat de
Catalunya, i
també, per
delegació de
l’Estat, dels
tributs estatals
cedits totalment
a la
Generalitat,
corresponen a
l’Agència
Tributària de
Catalunya.
És
a dir, segons
l’article 204,
continuem igual,
els impostos que
ara recaptem,
seran els
mateixos que amb
la nova Agència
Tributària
Catalana. Cap
pas endavant.
2.
La gestió, la
recaptació, la
liquidació i la
inspecció dels
altres impostos
de l’Estat
recaptats a
Catalunya
corresponen a
l’Administració
tributària de
l’Estat …
És
molt clar, els
grans impostos
continuaran sent
recaptats per
Madrid, i la
seva distribució
la farà també
Madrid. Després
aquest article
es perd per la
creació de
comissions
mixtes, en el
termini de dos
anys, que podran
fer això i allò,
però sempre amb
el comandament
de l’Agència
Estatal. Ni ha
per llogari
cadires.
3. …
la Generalitat
participa, en la
forma que es
determini, en
els ens o
organismes
tributaris de
l’Estat
responsables de
la gestión, la
recaptació, la
liquidació i la
inspecció dels
tributs estatals
cedits
parcialment.
És
a dir La
Generalitat
participa, no
decideix, i en
la forma que es
determini per la
comissió
Estat-Generalitat,
en els tributs
cedits
parcialment, és
a dir, el
cobrador del
frac, té més
poder davant
dels seus
clients morosos,
que la
Generalitat
davant dels
catalans.
4.
L’Agència
Tributària de
Catalunya s’ha
de crear per
llei del
Parlament i
disposa de plena
capacitat i
atribucions per
a l’organització
i l’exercici de
les funcions a
què fa
referència
l’apartat 1.
Bingo!!!, ens
diuen que podem
continuar
cobrant els
tributs que ara
cobrem, és a dir
no ens retallen
competències,
quina sort!!,
aquests tributs
són:
Impost sobre
successions,
Impost sobre
donacions,
Impost sobre
transmissions
patrimonials i
actes jurídics
documentats,
Tributació sobre
el joc, Gravamen
de protecció
civil i Impost
sobre grans
establiments
comercials.
Però …., hi ha
trampa, que els
polítics són
molt llestos,
els dos primers
tributs
desapareixeran
aviat, o almenys
això és el que
diuen els
programes dels
partits
polítics.
Quedaran només
els 4 últims, és
a dir, les
carreteres, la
Seguretat
Social, la
policia, i tots
els serveis
seran finançats
per les
màquines dels
bars, rifes,
bingos, grans
superfícies i
poc més.
Quin futur feliç
ens espera ….
I per
coses com
aquestes, el
senyor Pepe
Montilla, és a
la grenya amb el
PP, fent veure
que defensa els
interessos de
Catalunya, quina
forma d’enganyar
un poble, de
riure’s d’ell,
senyor Montilla
go home, please.
Albert.
De l’Estatut …
14 de juliol de 2.007.
Enrique Múgica Herzog
Donostia (20/02/1932)
Aquest senyor, per dir-ho d’alguna manera, va militar durant 10 anys en el Partit Comunista d’Espanya, l’any 1.967 va canviar de jaqueta i va passar al PSOE, va fer carrera en el partit i des de juliol de 1.988 fins a març de 1.991, va ser Ministre de Justícia. Torna a canviar de jaqueta, i se li atribueix un acostament a l’extrema dreta, doncs en vigílies del cop d’Estat del 23-F el 1.981, com a president de la Comissió de Defensa va estar en un dinar amb diversos comensals, entre qui es trobava el futur general colpista Alfonso Armada. Hi va haver certa polèmica sobre l’esmentat dinar, ja que alguns colpistes van al·ludir que en ell s’havia comentat entre els polítics presents, que era necessari un cop de timó. Múgica va ser cridat a declarar per això en el judici contra els colpistes, negant tals acusacions. Aquella polèmica va contribuir a mantenir Múgica en un discret segon pla durant alguns anys. Ricardo Pardo Zancada, comandant que va actuar com a enllaç de Milans del Bosch en el 23-F, al seu llibre “23 F la peça que falta” situa a Múgica en la llista de Govern a imposar, que portava Alfonso Armada. Aproximadament l’any 2.000, torna a canviar de jaqueta, des de l’extrema dreta que se li atribueix, fa un gir a l’esquerra i s’apropa al PP, però militant encara en el PSOE, i gràcies al senyor Aznar, és nomenat Defensor del Poble. És a dir, des del partit comunista a l’extrema dreta, i tornada una altra vegada cap a l’esquerra, quina credibilitat pot tenir una persona així?
El febrer de 1996, mor a les mans d’ETA el seu germà Fernando. Aquest és un esdeveniment que mai no va haver d’ocórrer, doncs Fernando Múgica hauria de ser entre nosaltres, però la pena per l’assassinat del seu germà, a Euskadi, no li dóna de dret l’odi que té a tota persona amb pensaments d’esquerres o nacionalistes.
Al seu informe anual com a Defensor del Poble de l’any 2.006, i per justificar la seva impugnació a l’Estatut de Catalunya, diu entre altres coses :
“los Estatutos de Autonomía no son Constituciones, ni el Estado de las Autonomías es un Estado federal y, por tanto, no vale apelar al derecho comparado para justificar la inclusión en el Estatuto de una declaración de derechos propia”.
“no parece posible entender que por la vía de los Estatutos de Autonomía pueda imponerse el deber de conocimiento de una lengua distinta del castellano a los ciudadanos residentes en el territorio de una Comunidad”.
Si això no és odi a Catalunya…
Si he parlat del senyor Múgica (PSOE), és perquè en aquests dies, hi ha una altra de les habituals baralles entre el PSOE i el PP, una ministra del PSOE, el senyor Zapatero, el senyor Pepe Montilla (si el dic així és perquè ell diu que li agrada), els satèl·lits del PSOE, és a dir el Carod i d’altres, posen a parir al PP, degut que està en contra de l’Estatut de Catalunya, i el propi PSOE el té impugnat …. o ens prenen als catalans per imbècils… o és que el món de la política és un museu de llepa poltrones impresentable… això no pot continuar així …
Demà parlarem de l’Agència Tributària Catalana, que serà el tim del toco moxo però fet per persones amb corbata, és a dir els polítics, i els ximples els de sempre, és a dir, el poble base.
Albert.
Zapatero no paga als traïdors.
7 de Juliol de 2.007.
L’any 139 a.c., el cònsol romà Marc Pompili i Lenas, va prometre als emissaris de Viriat, cabdill de la resistència contra Roma, una gran quantitat d’or si el mataven. Una vegada comès l’assassinat, els tres emissaris, Àudax, Ditalco i Minurus, van anar a cobrar la seva recompensa, i Marc Pompili els va dir la famosa frase “Roma no paga als traïdors”. També diu la tradició, que si Pompili no els va pagar el promès, era perquè havia gastat els diners de la recompensa en apostes en les curses de cavalls. Tot és possible.
Han passat 2.145 anys i la història es repeteix, ara Marc Pompili s’anomena Zapatero, i Àudax, Ditalco i Minurus, s’anomenen Carod, Puigcercós i Vendrell, i hem de canviar Roma per Espanya, en lloc d’or, direm poder, en lloc de Viriat, direm Catalunya, i l’únic que no canvia és la traïció, traïció va ser i traïció és.
De què ha servit l’actitud dels dirigents d’ERC en els dos tripartits que hem tingut i tenim?, de res, Catalunya cada vegada s’està espanyolitzant més, perdem la nostra identitat, el nostre idioma poc a poc va desapareixent, és un retrocés petit però continu, una erosió implacable, i de l’únic que es preocupen els dirigents d’ERC, és de fer un govern d’esquerres i de progrés, quins mentiders!! Des de quan un govern d’esquerres permet el preu de l’habitatge que tenim?, des de quan un govern progressista permet esperes per a operacions en la Seguretat Social de més de 2 anys? Des de quan un govern d’esquerres i de progrés fa fastuosos viatges a l’Índia i a Finlàndia, per fer propaganda del nostre idioma, si a la CEE i gràcies al senyor Vidal Quadras (PP) encara no és oficial, quan hi ha idiomes parlats per menys població, que sí que tenen el rang d’idioma oficial.
I ara passem al titular d’aquest article ” Roma no paga als traïdors”, després de l’actitud dels dirigents d’ERC d’ensabonar i ensabonar a Pepe Montilla i a Zapatero, amb el gran cost que ha significat i significa per a Catalunya, en l’últim debat de política general, Zapatero ha pactat amb CiU les directrius per a la pròxima legislatura que començarà el març de l’any vinent, ha consensuat també amb CiU el traspàs i les inversions de RENFE, ha pactat amb CiU els pressuposts de 2.008, han pactat l’entrada de CiU en el govern Espanyol, i això és el que ha sortit en la premsa, però amb total seguretat que els pactes són més amplis. I on és la recompensa per a ERC a la seva vergonyosa actitud?, continuant amb la llegenda de Marc Pompili, ara Zapatero s’ha gastat la recompensa no en curses de cavalls, se l’ha gastat amb CiU, i a ERC li ha donat una puntada de peu al cul, ja que no els necessita, senyor Carod, és vostè com un Tampax, usar i tirar, i consideri que ho dic amb la meva pena més profunda.
Albert.
Si visqués, de vergonya moriria.
5 de Juliol de 2.007.
Francesc Macià i Llussà
(Vilanova i la Geltrú, 21/10/1859- Barcelona, 25/12/1933)
El senyor Carod, cada vegada està més sol, cada vegada té més enemics, cada vegada perjudica més Catalunya, però resisteix, les insensateses que ha dit aquesta setmana, superen el que es pot permetre a un polític, té guerra a tots els fronts, i no s’adona, li passarà com allò que diu el nostre refrany “qui no escolta la raó, te que escoltar el bastó”.
En les seves declaracions dels últims dies, ha parlat malament de Joan Carretero, d’Uriel Bertran, de les Joventuts d’ERC, de Joan Puigcercós, dels corrents crítics a la seva gestió dins d’ERC, dels votants. Ha arribat fins i tot a dir que tots els que no opinen com ell, han de defensar les seves idees des d’altres sigles (ERC). Señor Carod, es creu Déu vostè? A qui li queda per insultar i menysprear? A qui li queda per manar que se’n vagi del partit?, està equivocat, qui sobra és vostè, marxi d’ERC, militi en el partit socialista, i cada dia li neteja les sabates al seu cap el senyor Montilla.
I el pitjor, ara ens assabentem que va estar en contra del “no” a l’Estatut, que va ser un greu error el “no”, ara critica i critica a tot el món, senyor Carod, un autèntic líder, si el seu partit tan va en contra de la seva opinió, o imposa les seves raons i convenç, que per a això és el líder, o DIMITEIX. Però com que estava ensumant poltrona ….
I lo més impresentable, en una conferència d’ahir en el Cercle d’Economia, es va dedicar a ensabonar als empresaris, entre diverses afirmacions va dir “com a governant (sic) el meu objectiu no és llançar-me a aventures polítiques de cap tipus”, és a dir, Catalunya s’està morint, i el senyor Carod aposta per no fer res, només ensabonar als empresaris.
I queden mes coses, en un acte institucional d’ERC d’aquesta setmana, a la mateixa taula estaven Carod i Puicercós, i a l’hora del brindis amb cava, ho van fer sense mirar-se a la cara, desviant la mirada cap a un altre lloc, quin bonic exemple d’unitat, de coherència, el senyor Montilla i Zapatero ho van celebrar amb un altre brindis amb champagne i donant-se una forta abraçada.
El títol d’aquest article és mes encertat que mai, si Francesc Macià, conegut popularment per l’Avi, visqués, de vergonya se’ns moriria. Señor Carod és vostè impresentable.
Albert.
|