Un perfecte botifler.
25 d'Agost de 2.007.
Aquest pobre home, Pepe
Montilla, ni té vergonya ni tan sols no sap
que aquesta paraula existeix al diccionari.
Cada vegada que obre la boca és per llepar
el cul al senyor Zapatero, no té
personalitat, ni opinió, ni vergonya, ni
honradesa política, és una desgràcia que en
la loteria de la política li ha tocat a
Catalunya. Des d’aquesta mateixa pàgina, ja
s’ha dit en diverses ocasions, del cinisme
d’aquest personatge, però cada vegada, la
seva fugida cap a endavant, demostren més el
seu tarannà.
Segons l’esmentat senyor, i en unes
declaracions del passat dijous, resulta que
els greus problemes que Catalunya
sofreix en inversió estatal, són culpa de
CiU i dels catalans, per haver defensat la
seva identitat. Quin cinisme que té
aquest personatge!! Forma part d’un partit a
l’estil més ranci espanyolista, que a part
de mentir de forma descarada, es nega de
forma sistemàtica a publicar els balanços
fiscals, per tal d’amagar que les
inversions, es fan sempre perjudicant
Catalunya. Han estat unes declaracions
gairebé idèntiques a les del senyor
Gallardón, alcalde de Madrid, però Gallardón
és del PP i és a Madrid, Montilla és del PSC
i és, per desgràcia, a Catalunya.
Els catalans, davant d’aquests insults i
mentides, hem de reaccionar, no podem deixar
que un andalús de tercera categoria, ens
insulti i ens prengui el pèl, hem de
reaccionar i de forma urgent. Hem d’unir-nos
i fer l’esforç convenient, per recuperar el
nostre orgull, la nostra identitat i la
nostra Catalunya.
I parlant de pocavergonyes, que ha dit sobre
això el Carod?, res, perdó, ha dit “la
poltrona és meva”, ha aguantat un altre
insult als catalans de part del seu cap
Montilla, i ni tan sols ha estat capaç de
posar una petita objecció. Que un membre del
PSOE i a sobre andalús, vagi per aquests
camins, és en part lògic, però que a canvi
d’unes poltrones, Esquerra mantingui una
aptitud submisa, sigui cornuda i a sobre
pagui les rondes, demostren el míser tarannà
dels polítics actuals d’aquest partit.
Recordo que fa molts anys, quan era més jove
i potser més idealista, un amic meu, i de
molta més edat que jo, em va dir que algun
dia recordaria les paraules que m’anava a
dir, ja que veia la il·lusió que tenia de
voler fer gran a Catalunya per camins
polítics, em va dir “darrere de cada
patriota, o hi ha un gran vividor o hi ha un
gran idiota”, ara ho recordo i li dono la
raó.
Albert.
