|
Ens costen 8.205 milions de pessetes diaris.
Que ningú no pensi que hi ha un error en el titular de l'article, no, són matemàtiques pures i molt simples, i ofereixo la prova del nou, un alumne de primària resoldria el problema en 1 o 2 minuts. Si cada any, el dèficit fiscal de Catalunya, o sigui, dels diners que paguem als que rebem, es perden 18.000 milions d'euros, significa que si ho dividim entre els dies de l'any (365), resulten a 49 milions d'euros diaris, que multiplicats per 166,386 que és la paritat euro/pesseta, resulta la xifra de 8.205 milions de pessetes cada dia, que dividit entre els set milions de catalans, ens dóna un resultat de 1.172,20 pessetes per habitant i dia, és el que ens costen aquests quatre nous genets de l'Apocalipsi.
Inicialment els quatre genets, representaven la guerra, la fam, la pesta i la mort, però amb el temps i situant-los en la nostra Catalunya actual, serien, la nostra pèrdua de poder adquisitiu, les nostres estructures viàries obsoletes, una sanitat vergonyosa i unes poltrones vitalícies. El dia 9 d'agost, era en principi, quan el nostre Estatut n'havia d'entrar en vigor, però avui, 28 de setembre de 2.008, 50 dies després del 9 d'agost, 2.466 milions d'euros (fent el càlcul d'abans), és a dir quatre-cents deu mil tres-cents milions de les antigues pessetes, han anat a parar a Madrid, amb bitllet d'anada i sense el de tornada, allà es quedaran per sempre, i això només en 50 dies. Però els nostres polítics, aquests quatre nous genets, continuen reunint-se, discutint-se, pensant solucions, buscant fórmules alternatives, pactant, tirant-se els trastos al cap, buscant xifres secretes, fent declaracions, i tres dels quatre, gaudint d'unes poltrones, que temps fa haurien d'haver deixat, si una mica de dignitat vers Catalunya tinguessin. Dels quatre genets, el pitjor és la mort, que aquí està representada per l'Exquíssim senyor d'esquerres, Joan Saura i Laporta (Barcelona, 24/04/1950), que en una negociació unilateral amb el PSOE, va aprovar el retard de la negociació del nostre estatut en tres mesos, és a dir, calculant els 18.000 milions d'euros a l'any, la part corresponent a 3 mesos, són exactament, 4.500 milions d'euros, uns set-cents cinquanta mil milions de pessetes, que se n'aniran a Madrid i no tornaran. La poltrona que li va haver de prometre el PSOE al senyor Saura i Laporta, ens costarà a cada català, 106.962 pessetes. Amb la màquina de calcular, és fàcil arribar al resultat. Gràcies senyor Saura, Catalunya li està agraïda. Un altre dels genets, la pesta, li correspondria a l'Exquíssim senyor José Luis Carod Rovira, (Cambrils, 17/05/52), que pesta feia, parlant malament de CiU, per justificar la constitució del primer tripartit, ara fa 5 anys. Va prometre un Estatut abans d'1 any, portem 5, i som encara pitjor que en el 2.003. Gràcies senyor Carod, Catalunya li està agraïda. Catalunya anava malament ja en temps de bonança econòmica, en l'actualitat i amb la crisi que s'acosta, el pitjor està per arribar, patirà gana, (altre dels genets), si en temps d'abundància, les nostres estructures viàries, i la nostra sanitat, era digna d'un tercer o quart món, no ens podem imaginar el que passarà ara. Però el PER per a Andalusia, i el tenir 3 vegades més funcionaris per càpita a Extremadura, continuaran, i amb el consentiment del PSOE, que d'allà treu molts vots. Gràcies senyor Montilla, Catalunya li està agraïda. El quart genet, la guerra, correspon al senyor Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 3/1/1956), que en la seva guerra particular amb el senyor Durán i les seves ànsies de ser ministre, estan donant una pobra imatge de CiU. El senyor Durán i els seves neures, són un llast per a Catalunya i per a CiU, i així ho reconeixen els votants, ja que en el marc de la política actual, amb tripartits pel mig, CiU hauria d'arrasar en les eleccions, però els resultats no els acompanyen, i aquesta és una de les principals raons. Albert. (28 de setembre de 2.008) A España tenim una dictadura.
(Sala 61 del Tribunal Suprem) El passat dimarts (16/09/08), la Sala 61 del Tribunal Suprem, va acordar la il·legalització de l'ANV per absoluta unanimitat. És una penosa notícia, que a tots els demòcrates ens omple de tristesa, els motius: 1) Si els dirigents d'un partit, han comès un delicte, és lògic un judici i l'aplicació d'una condemna. Ens podrà semblar justa o injusta la condemna, però la Llei és la Llei, i així s'ha de fer. 2) La il·legalització d'un partit polític, només es dóna en les dictadures, recordem els temps de Francisco Franco i el Partit Comunista. 3) Una idea d'un col·lectiu de persones, mai no pot ser condemnable, una idea no mata, no roba, no comet delictes, una idea és immaterial, és un pensament, un desig, no podem condemnar una cosa que per les seves característiques, a ningú no pot fer mal. 4) Però a l'Espanya actual, la font d'impostos que representen Catalunya i Euskadi, forcen els governs de torn, a aplicar sentències dignes de dictadures de repúbliques bananeres. El Govern actual, sota les pressions del PP, i dels vots que aconseguirà aplicant mesures del tot injustes, fomentades per l'odi que s'ha involucrat als espanyols, vers Catalunya i Euskadi, aquest Govern, és capaç de condemnar idees, llibertat i els drets d'un lliure pensament. 5) En un país, en que cremar un tros de paper, amb la fotografia d'un monarca, té més condemna que l'atracament amb una navalla a una entitat bancària, demostren que a Espanya, el sentit de la justícia, és almenys, més que dubtós. Segons enquestes recents, un terç dels Catalans, vol la independència de Catalunya, i la xifra d'aquests radicals catalanistes va pujant, per tant senyors Zapatero, Rajoy, Montilla, Carod i el comunista del Tripartit, el nom del qual no mereix ni ser escrit, gràcies, una vegada més, pel que amb la seva nefasta política, han creat una fàbrica de radicals catalanistes, que els he d'agrair. Albert. (17 de setembre de 2.008)
Els fets parlen per si sols. Quan va morir el paqui, em vàreig informar de que anava allò que en deien “democràcia”,llavors vaig saber que n’hi havien un fotimer de “democràcies”,totes a mida del manaire de torn. Així que, ara no m’estranya gens ni mica ,el que fan els ejpanyols, de democràcia res de res, dictadura mal encoberta i prou..Pobres ,però no necessariament imbécils. kkvk Silvia (26/9/08) ----------------------- Ja ho va dir amb molta raó l'alcalde Pacheco: « en España la justicia es un cachondeo». Quines poques paraules i mai van ser tan ben dites! Salut! VISCA CATALUNYA LLIURE!!! II*II Vicenç (21/09/08) ----------------------- LA DIADA 2.008 Prémer a la foto per veure-la a mida real.
Albert. (11 de setembre de 2.008)
Els Catalans, si estem perplexos.
Referent a un informe que ha emès l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), en el qual s'assegura que els Catalans estem perplexos, davant de l'actual situació política, econòmica i social de Catalunya, el senyor Montilla, ha afirmat que discrepa, és lògic, ell no és català i no té ni idea del que és Catalunya ni el que som els Catalans. I si aquesta afirmació la fa el primer polític de Catalunya, que hauria de donar exemple de coherència amb la realitat, imaginem el que faran o diran la resta dels polítics del Tripartit, ja ho diu el refrany "el que viu d'esperances, mor dejú", i el senyor Montilla porta anys dient que els Catalans hem de viure de promeses i esperances. Si, les promeses d'un Estatut, les promeses d'una sanitat a nivell europeu, les promeses d'autopistes lliures de peatges, les promeses d'una Renfe que funcioni en temps i forma, les promeses d'un finançament en el qual no ens robin gairebé 16.000 milions d'euros a l'any, les promeses de no tenir la delinqüència que patim, les promeses que els polítics seran honrats i no donaran poltrones a la família, les promeses .... El dia 9 d'agost, havíem d'haver aprovat el finançament de Catalunya, un pobre home, el senyor Saura, ajorna pel seu compte la negociació tres mesos, potser a canvi d'una poltrona que li donarà el PSOE, i ens prometen que negociaran, que diran, que faran, que prendran mesures... sempre parlant en futur, però fets, fets, ni un. I no hem d'estar perplexos? D'altra banda, el senyor Carod diu que Catalunya està farta de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya, cal tenir valor per dir això i donar al seu germà Apel-els una poltrona de la Generalitat a França, quin valor que té, si la poca vergonya volés, mai no veuríem el Sol. Sé que molestarà el que diré, però en els temps del president Pujol, tant amb el PP o el PSOE en el poder, Catalunya era el motor d'Espanya, érem el reflex d'una societat avançada, amb ímpetu, amb energia, però des de que aquest Tripartit està en el poder, Catalunya ha perdut pes i presencia en tots els sentits, estem en decadència, tant en l'àmbit de la nostra essència com a Nació, com en l'àmbit econòmic. I no hem d'estar perplexos?, si mirem l'índex d'abstenció en les eleccions, veurem que l'absentisme, cada vegada s'incrementa més, cada vegada són menys els catalans que voten, i és un desinterès lògic, ja que la política actual, està dirigida per uns polítics de segona fila, que només saben dir "amén" a Madrid, i al que protesta l'acusen d'insolidari. Albert. (6 de setembre de 2.008)
|
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
