|
El Carmel i la justícia.
Farà ara més de tres anys (25/01/2005), la terra es va empassar uns edificis al barri del Carmel de Barcelona, va ser necessari desallotjar 1.276 persones, tancar 58 comerços, 84 edificis en perill d'enfonsament, a més de deixar sense col·legi 153 alumnes de l'escola Santa Teresa i els 286 del CEIP Carmel. Publicats o que sapiguem, ja s'han pagat i a pams, més de 100 milions d'euros en indemnitzacions, és a dir, gairebé 17.000 milions de les antigues pessetes. Per partides són, 42 milions en concepte de danys morals, 16 de factures d'hotels i lloguers de pisos pont, 6 milions d'euros van anar per indemnitzar els comerciants i 32 per a obra civil i la rehabilitació d'edificis. Més a més, es va publicar una Llei, DOGC núm. 4427 -15/07/2005, (text), que s'establia la partida per al pagament de les indemnitzacions, firmada pel President de la Generalitat, honorable Pasqual Maragall i Mira, i per Antoni Castells, Conseller d'Economia i Finances, els dos del Partit Socialista. Molt es va parlar en aquells dies del tema, el circ que és la política actual, ens va donar uns espectacles d'autèntica vergonya, les acusacions entre la classe política eren per plorar, el 3% de comissions a les obres públiques, va ser una arma en aquest lamentable espectacle. Semblava que i per primera vegada, haurien culpables en un desastre, que almenys algú tindria la culpa, Generalitat, Ajuntament o l'empresa GISA, és a dir, es faria justícia. Però ...., tres anys després, denuncio que m'han atracat i m'han robat. Si les indemnitzacions van ser de 100 milions d'euros i som uns 7 milions de catalans, m'han atracat i robat 14,28 euros, i ho han fet mitjançant la política, no amb una navalla, que és pitjor. Ho dic, ja que la fiscalia ha demanat al Jutjat 33 de Barcelona, el sobreseïment de la causa del Carmel, el motiu, és que tots els damnificats han retirat les seves demandes o no han arribat a presentar-les, han cobrat les indemnitzacions (a càrrec del contribuent), i aquí pau i glòria, res no ha passat. No culpo els veïns del Carmel, per la seva actitud, prous molèsties i perills han passat, però d'això a tirar terra sobre aquest affaire, hi ha un bon tros. La vergonyosa conclusió és que els polítics, han usat 100 milions euros dels catalans, per tapar els seus errors, misèries i la boca dels que han sofert la seva ineptitud. Un barri s'enfonsa per culpa d'unes obres, mal planificades i pitjor realitzades, i ni tan sols una petita condemna a algun dels responsables, tot el món és innocent i no hi ha culpables, això si, 100 milions d'euros, han desaparegut de les arques, via indemnitzacions. I a sobre, obres semblants volen fer-les sota de la Sagrada Família... Albert. (29 de Juny de 2.008)
Tres línies vermelles i cap horitzó.
El tip de riure que s'ha fet el senyor Montilla, escoltant el senyor Joan Puigcercós, no l'aconsegueixen ni els millors pallassos del món. Al President, se li ha desencaixat la mandíbula, se li ha obert una vella hèrnia i l'han hagut de portar a la residència de la Vall d'Hebrón, per efectuar reparacions. Una mica més i l'han d'ingressar a cures intensives. Si, si, el senyor Puigcercós li ha marcat unes línies vermelles, sortides de l'últim congrés d'Esquerra, abans ERC, i les dues principals han estat: el senyor Carod continua a la seva poltrona i el " si senyor a tot" continua com sempre. I per fer fum, han parlat de l'Estatut, de l'educació, del finançament, i de lo molt maco que és el senyor Zapatero i els seus barons. També ha parlat de l'escriptor Mariano José de Larra, gran escriptor espanyol, amb seu famós "vuelva usted mañana", és lògic, escriptors en idioma Català no hi han hagut, ni hi ha. El senyor Puigcercós en un acte de força, i amb el suport dels diputats en el Parlament Espanyol, que no oblidem caben en un taxi i encara sobren places, ha marcat paquet, ha anat amb aires de pistoler de l'oest americà, i li ha cantat quatre veritats al senyor Montilla. El senyor Montilla, que és un gat vell de la política, l'ha escoltat, ha dit que si diverses vegades amb el cap, però en el seu interior ha pensat: Tu ves dient, que cada dia que passa, perdeu un munt de vots, que la majoria aniran a parar al meu partit; la poltrona del senyor Carod, serà el final d'Esquerra, i així podré presentar Catalunya a Zapatero en safata. Fa pena que l'únic partit per la independència que tenim, per mantenir la poltrona d'un personatge de tercera fila, acabi perdent més vots dels que actualment té, el servilisme cap al senyor Montilla, i un senyor Puigcercós, que ha sortit amb minoria del Congrés d'Esquerra, portaran, una altra vegada a l'antic partit que es deia ERC a la ruïna. Temps al temps. Albert. (26 de Juny de 2.008)
El senyor Alberto Boadella, la torna a cagar.
En aquest món hi ha diverses classes de persones, els homes pobres (els que no arriben a la fi de mes) i els pobres homes. Existeix una gran diferència entre ells. Un home pobre, és el que no té diners, però té una família, uns ideals, unes il·lusions, una personalitat i un munt de coses més. Però, els pobres homes, res no tenen, són uns quilos de matèria orgànica que camina, menja, dorm, odia i caga. Com podem veure hi ha una gran diferència. Si, una gran diferència, un home que sigui pobre, té una família, un entorn i per a realitzar la seva sexualitat, potser no necessiti llegir una revista pornogràfica en el vàter, per a tenir plaer. Uns altres si, per que cap ésser humà res es digna a compartir amb ells. I deixant a banda pensaments filosòfics, acabo de llegir una notícia, que demostra que alguns personatges, per a tenir uns minuts de glòria, són capaços de les ximpleries mes absurdes. Em refereixo a la defensa de l'idioma Castellà que el grup format per (Mario Vargas Llosa, José Antonio Marina, Aurelio Arteta, Félix de Azúa, Albert Boadella, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Arcadi Espada, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, Francisco Sosa Wagner, Carlos Martínez Gorriarán, José Luis Pardo, Álvaro Pombo, Ramón Rodríguez, José Mª Ruiz Soroa y Fernando Savater), ha fet en l'Ateneu de Madrid (veure document). El document destil·la una bilis, que fa pensar que aquestes persones, prou pena tenen atès que han d'aprofitar moments puntuals, com eleccions o l'actual en que el Tribunal Constitucional ha de sentenciar sobre l'Estatut, per a aparèixer en els mitjans de comunicació. Res no tenen que oferir, apart, oportunisme i un odi vers Catalunya, que penso que ni de nit han de dormir. Fan pena. Ara m'assabento, que a Catalunya es persegueix a les persones que parlen Castellà, que quan vaig a un quiosc, només trobo revistes o periòdics en Català, que quan veig la televisió no existeix cap canal en Castellà, a les biblioteques no hi ha llibres en l'idioma de Cervantes, i que per a anar a la Generalitat, si no parlem Català hem de dur un traductor. Quina pena donen aquests personatges! Quin odi tenen... Només li diré al senyor Boadella, que per a desgràcia dels catalans, a Catalunya es pot viure sense saber una paraula de Català, així hi ha persones a milions, però sense saber Castellà, és gairebé impossible. En el manifest d'aquests "intel·lectuals" i en el punt 3 de les seves sol·licituds, que afirmen "En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalmente en las dos lenguas oficiales ", no es preocupin , a Catalunya atenem en Castellà, i no tenim problemes, són vostès i personatges com el senyor Boadella, que no tenint res que oferir, i a l'estil dels anys de la dictadura, busquen problemes on no els hi ha, i per a aconseguir els seus propòsits no dubten a emprar mètodes mezquins, tan com vostès mateixos, i que tots vostés junts no valen ni la tinta gastada en aquest article. Albert. (24 de Juny de 2.008) Aquesta Europa no la volem.
La Unió Europea ha aprovat ampliar per sobre de les 48 hores la setmana laboral, un dret social consagrat per l'Organització Internacional del Treball (OIT) fa 91 anys. Els ministres de Treball dels Vint-i-set han donat llum verda a la proposta de la presidència eslovena que permetrà a cada Estat membre modificar la seva legislació per elevar la setmana laboral vigent de 48 hores fins a 60 hores en casos generals i a 65 per a certs col·lectius. Després d'anys i anys de sofriments, lluites i mobilitzacions socials, a Espanya i per annexió també per a Catalunya, es va aconseguir que per Llei, la jornada màxima laboral fos de 40 hores a la setmana. Està regulat, i sense oferir dubtes al Estatut dels treballadors, al seu art. 34.1, que diu: 34.1 La durada de la jornada laboral s’ha de pactar en els convenis col·lectius o contractes de treball. La durada màxima de la jornada laboral ordinària és de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual. I ara, ens ve Eslovènia, un Estat recentment ingressat a la CEE (2.004), que té un cens 2 milions d'habitants i 20.273 km², amb una escassa tradició democràtica, i d'ara per ara intenta incrementar la nostra jornada laboral en un 50%, hi ha per llogar-hi cadires. S'argumentarà a favor de la directiva, que és un acord entre treballador i empresari, és a dir, no és norma obligatòria, però en els temps actuals, amb crisi a la vista, un aturat firmarà el que faci falta per aconseguir un lloc de treball. Poc m'equivocaré, si dic, que anem en el camí de l'explotació de l'home per l'home del segle XIX. Les opinions dels experts ja estan emeses, som a les portes d'una involució social, com recentment ha dit el prestigiós periodista Miguel Máiquez "... el fet que sí es faci en altres estats també pot afectar-nos, ja que suposarà un desequilibri en els costos laborals per treballador, la qual cosa pot implicar una major deslocalització industrial. És a dir, les grans empreses multinacionals es plantejaran invertir més on els seus empleats puguin treballar més hores i permetin més flexibilitat". Però la clàusula més aberrant d'aquesta nova norma, és que permet d'una forma clara i concreta, treballar més de 65 hores, exactament dóna llibertat per a tot, diu "... si hi ha un acord en aquest sentit entre els interlocutors socials, o si així ho estableix el conveni col·lectiu del sector en qüestió" es podran treballar més de 65 hores. Quantes són més de 65 hores? 80, 100, més... amb aquesta norma treballarem per viure, o es viurà per omplir les butxaques dels empresaris? Senzillament vergonyós. A aquesta Europa, no la volem, volem una Europa de progrés, volem l'Europa de Robert Schuman, la seva Europa de les Regions, no dels Estats, de benestar, de justícia social, no volem una Europa a l'estil xinès, de treballar 12 hores al dia per un plat d'arròs, el que dic sembla molt utòpic, però el primer pas en aquesta direcció ja s'ha donat, hem d'evitar que la bola de neu es faci més gran. Albert. (14 de Juny de 2.008)
De Renfe i altres cadàvers.
Com si no en tinguéssim prou, amb la vaga dels transportistes d'aquesta setmana (9 al 15 de juny de 2008), ahir es va sumar la dels taxistes al matí, i el cadàver que és Renfe Rodalies, va tornar a tenir uns espasmes d'agonia. Al matí, un tren avariat entre les estacions de Passeig de Gràcia i El Clot, i per la tarda una avaria en el sistema d'electrificació en el tram de Sants-Hospitalet, han tornat ha fer sofrir els usuaris d'aquesta empresa beneïda que és Renfe. Res no dic de nou respecte a Renfe, des d'aquest mateix full ja s'ha denunciat en diverses ocasions. Fallades sistemàtics, obsolescència del material, infraestructures obsoletes, falta d'inversions i altres pecats inconfessables. Recordem les molèsties per avaries semblants durant l'any 2.007, el caos a les obres de l'AVE, i el mal funcionament en general, són a la memòria de tots nosaltres. Portem dos anys de promeses dels nostres polítics del Tripartit, que tot se solucionarà, que es traspassarà la gestió de Renfe Rodalies a la Generalitat, s'han creat comissions d'estudi, s'han efectuat anàlisis, hi han hagut molt bons tiberis durant aquest procés per part del polítics de torn, però continuem igual que fa uns dos anys. Com que tenim un Tripartit que s'autobateja d'esquerres, m'agradaria dir-li el senyor José Montilla que els usuaris més afectats, són els treballadors que potser no tinguin diners per comprar-se un cotxe, i per obligació han de desplaçar-se amb tren. I vostè com afiliat a un partit "socialista", hauria de ser el primer en defensar-los i procurar pel seu benestar, li recordo que els rics van amb cotxe i molts tenen xofer, igual que molts polítics. Al senyor Carod, que tant i tant presumeix de ser d'esquerres, per la qual cosa fins i tot va canviar el nom a ERC, li he de recordar, que les classes humils agafen el tren per obligació, ja que potser tenen cotxe, però no suficients diners per pagar el preu actual de la gasolina, li recordo senyor Carod, que ells no van en limusina com alguns polítics. Al senyor Saura, que s'autodenomina comunista, li recordaré que les classes més humils, no tenen diners ni per comprar-se cotxe, ni pagar la gasolina, i que han de desplaçar-se des de llocs molt llunyans i l'únic sistema viable és el tren, ja que no tenen la sort de viure en una mansió d'un luxós barri i molt a prop de Barcelona. Quants anys més continuarem amb aquesta situació vergonyosa? Albert. (14 de Juny de 2.008)
La tercera hora de castellà.
Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo Actual Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya (Madrid 3/12/1951) Prou no teníem amb Air Berlín, les balances fiscals, la gàbia de grills que és actualment ERC, i altres temes, perquè ara vingui la Ministra d'Educació Espanyola, imposant la tercera hora de castellà a les escoles catalanes. I la pregunta que em faig, que ha de dir aquesta senyora, nascuda, que ha viscut i viu a Madrid, sobre la forma d'Educació a Catalunya, si és que realment tenim un Estatut? El problema de fons, no és si és lògica aquesta tercera hora, és la submissió política i fins i tot humana que els polítics catalans tenen vers a Madrid. Les ordres de la capital del regne, ni es discuteixen, s'accepten i es corre a complir-les. Per dissimular una mica, potser se senti alguna protesta, però en to molt baix, res més. A temes com aquest, i si realment tenim un Estatut, s'haurien de respondre amb un cop de puny a sobre de la taula, un "ja ni ha prou! ", i recordar que tenim un govern propi i un Estatut. I mentrestant, aquesta perfecta màquina de perdre vots que és ERC, calla, el senyor Carod continúa a la poltrona sense dir ni una paraula, els vencedors i perdedors de les votacions de l'últim congrés d'ERC, pacten i tornen a pactar, i aquesta punta de llança que ara és una tercera hora, després serà una quarta, després... i a poc a poc el nostre idioma va desapareixent, i pel que veig, amb el beneplàcit de tots els nostres polítics del Tripartit. Casos com el recent d'Air Berlín, que fins i tot als diaris alemanys es criticava la forma i manera de les declaracions del president senyor Joachim Hunold, seria suficient perquè la Generalitat convoqués un boicot a la companyia, empreses així no es mereixen operar a Catalunya, que se'n vagin a Berlín a parlar en alemany, rus o xinès. I respecte a la demanda que ha fet aquesta companyia a Joan Puig, per comparar-la amb el nazisme, potser el president no sigui nazi, però les seves formes d'escriure editorials s'assemblen, només s'assemblen .... i hem de saber llegir entre línies. Albert. (12 de Juny de 2.008) El Congrés d'ERC.
Tot és a punt per al congrés d'ERC, perdó Esquerra (no sigui que el senyor Carod s'enfadi), i si llegeixo els diaris, em sembla que serà una reunió de les que es pren cafè, es parla de Barça, i poca cosa més. No vull ser pessimista, sóc dels que sempre veig el vas mig ple, però moltes coses han de passar, perquè d'aquest congrés surtin coses positives per a Catalunya. Comencem .... Si veiem l'evolució del vot al parlament espanyol, ERC té menys votants actualment dels que ha perdut en dos anys. N'ha passat de 652.196 vots en les generals de 2.006 a 255.147 que li dóna l'enquesta del CIS (veure) l'abril de 2.008. Quina és la raó d'aquest debacle? Els polítics a les seves poltrones perden la realitat del seu entorn, viuen en un món fals que es fabriquen a base de discursos, teories, i intents de falsejar la realitat, i fins i tot crec, que ells mateixos es creuen la quantitat de falsedats que diuen. L'única veritat per a ERC, és que està malalta, és en cures intensives, i si no es posen remeis i urgents, la seva desaparició a termini curt és un fet cert. Dels polítics actuals en la direcció del partit, i que estan afectats de "poltronitis", és molt lògic que vulguin continuar en el Tripartit, la poltrona és la poltrona, però de polítics en qui molts simpatitzants i militants del partit han posat les seves esperances (Carretero), digui recentment... ... si guanyo el congrés, els republicans no sortiran del Govern. això pot ser el punt final del partit. Els votants han deixat de donar suport a ERC, pel suport que s'està donant a un partit espanyolista i vassall de les ordres de Madrid que és el PSC, aquesta és la realitat del carrer, això és el que es comenta a nivell de persones, de tertúlies, la pura realitat, les altres coses són teories que porten a la pèrdua de vots abans comentada, i si el que dic no és cert, que algú em digui les raons d'això. Ni parlem del ridícul d'ERC en el tema de la sequera a Barcelona i del minitransvasament de l'Ebre, les diferents opinions del partit, per tenir contents al senyor Zapatero, als Barcelonins, als habitants de les terres de l'Ebre i perquè el senyor Montilla no s'enfadés, han estat d'un ridícul, que més val en no pensar, i això, segur, han estat un munt de vots perduts més, que sumen ..., però s'han perdut vots, però de moment, cap poltrona no s'ha perdut. Albert. (7 de Juny de 2.008)
|
