| C A T A L U N Y A I N D E P E N D E N T | |||||||||
 |
|||||||||
| Publicacions anteriors | Enllaços | Contactar | Diari Avui | Diari Directe.cat | Poemes | Els Segadors | Pensaments | Música | Sortir |
|
Catalunya està trista,
Doncs si, tenim uns polítics perdedors, egoistes, només miren els seus interessos. Que més podem dir? Els partits espanyolistes (PSOE, PP, Ciutadans) també van tots a la seva, però quan cal pactar ho fan, i si la píndola no els agrada, se l'empassen. Per exemple a Euskadi, el PSOE i el PP, han pactat contra els partits nacionalistes, aquí a Catalunya i a un pam de les eleccions, tots van a la seva, ningú no afluixa. El tan esperat pacte dels partits catalanistes i o independentistes, és un somni d'estiu cada vegada més llunyà. Uns que si un referèndum, d'altres que si sortir d'un sot, els altres declarar la independència, d'altres que si primàries, secundàries, terciàries .... i entre tantes idees diferents, Catalunya s'enfonsa, tot el món ho veu, ningú res no fa, i aquí l'únic que guanya és l'espanyolisme més ranci, que acabarà amb el nostre idioma, costums, manera de ser i si poden amb la nostra història. Però això si, els nostres polítics a la seva, i Catalunya els importa el que a mi un mongol de la Mongòlia. Els d'Esquerra, eren, són i seran impresentables, això ho sap tot el món, només els interessa la poltrona i intentar el tornar fer president de Catalunya, a un espanyolista com Pepe Montilla, que les poltrones van escasses i no és qüestió de deixar-les passar sense agafar-les, que de germans com Apeles Carod, n'hi ha un munt per endollar. CiU, no es defineix, ara surt Mas i diu una cosa, ara surt Pujol Jr. i diu una altra, en surt un altre del partit i diu que vol ser ministre d'Espanya, critiquen al PSC, li diuen de tot a Montilla, però clar, el que és clar, la cosa que faran si governen, no ho han dit. Fa falta que ho diguin, i aquesta vegada no fa falta anar al notari... I la notícia trista, Carretero - Laporta, Laporta - Carretero, tots esperàvem una única llista en les eleccions, però no, no és possible. Hi haurà diferents motius per no anar junts, però una cosa és certa del tot, dels dos, un és un botifler, o potser ho siguin els dos, Però l'anar separats per donar-los escons als partits espanyolistes (pel repartiment d'escons de la Llei electoral), fa que als autèntics catalans, ens surtin els colors per la vergonya que sentim en tenir polítics així. Senyors Mas, Puigcercós, Laporta i Carretero, Catalunya, no els pot estar agraïda per res, vostès han contribuït a enfonsar-la una mica més, no crec que passin a la història dels grans homes de Catalunya, si passen serà com a polítics professionals, a qui les idees els importen només pels vots que puguin donar-los. Pel bé de Catalunya, dimiteixin. Albert. (30 d'Agost 2.010)
Quina poltrona els ha promès aquesta vegada Zapatero?
Sí, repeteixo, sí, la notícia del diari que adjunto és certa, aquests d'Esquerra, han perdut la vergonya, el nord i la dignitat, i s'han convertit en un apèndix infectat del socialisme espanyol (veure la notícia). De l'antic nom del partit, ja van perdre "Republicana" i "Catalunya", fa temps i capitanejats pel senyor Carod, van perdre la vergonya en prometre un Estatut de primera, i en realitat l'han matat junt amb el PSOE i el senyor Montilla, això si, la culpa és de CiU. Però ara ja no sé el que han perdut, per que al meu parer fa temps no tenen ni dignitat ni vergonya política, i repeteixo, si és que la notícia és certa. Els d'Esquerra ja saben, que un referèndum sobre la independència, és impossible a Catalunya, primer que la Generalitat no té competències per la famosa sentència del Tribunal Suprem, i, si les tingués, o Zapatero o Rajoy, qui manés en aquell moment, s'ocuparien de prohibir-ho. Llavors que vénen ara els d'Esquerra bramant a la Lluna? Quines poltrones els han promès els partits espanyolistes? Tornaran a fer President de la Generalitat a un espanyolista com Pepe Montilla? Acabaran amb l'engrunes que queda del nostre Estatut, per fer una gràcia a Madrid? Després de més de 7 anys, encara tota la culpa serà de CiU? Tornaran a nomenar a dit càrrecs importants, com feia Carod amb el seu germà? Tornaran a trair Catalunya ...? A la manifestació del 10 de Juliol 2.010 a Barcelona, en cap moment no vaig sentir que es reclamés un referèndum, si vaig sentir i infinitat de vegades "Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència!" Però els d'Esquerra han d'obeir els seus amos, els espanyolíssims senyors del PSOE. Amén. Albert. (15 d'Agost 2.010)
Ara o mai.
Un grup de ciutadans reclama una llista unitària de l'independentisme per a les properes eleccions, després d'observar que els diferents grups polítics d'orientació independentista, no sembla que s'estiguin posant d'acord. Demanar als polítics que "Es deixin estar de problemes personals", "Es deixin estar de protagonismes" i "Es deixin estar de lluites de poder" és com si demanéssim al gall, que brami com un burro, però el bo d'aquesta iniciativa, és que s'intenta, que no vinguin després els polítics manifestant que res no sabien de la voluntat popular. El full WEB d'aquest grup de ciutadans és "www.araomai.cat", també són a "Facebook" i a "Twitter", i des d'aquestes opcions es pot adherir-se al manifest. És una idea molt seriosa, si considerem com està el món de la política. Albert. (13 d'Agost 2.010) ¿Sector catalanista en el PSC?
Que en el PSC hi hagi un sector autènticament catalanista, és com a dir que en el Ku Kux Klan, hi ha un sector de raça negra, el mateix. El que passa és que en aquest món, els termes es confonen, el que en un partit polític clarament espanyolista, hi hagi un sector que alguna vegada recordi Catalunya, no és que sigui un sector catalanista, és un sector una mica menys espanyolista, perquè com diem els catalans, "tal com canta el rector, respon l'escolà", i aquí el rector és Zapatero i l'escolà és Castells. Castells va fer unes declaracions el passat 1 d'agost de 2.010, dient entre altres coses que no es presentaria en les pròximes eleccions al Parlament Català (veure entrevista), també en la seva entrevista, afirma sense cap rubor " Quan es tracta de decidir en política espanyola, sobretot quan es tracta del Congrés de Diputats, el perfil del PSC apareix desdibuixat, a pesar de l'esforç que puguin fer els diputats catalans. Quan l'alternativa és fer allò que convé al PSC, o fins i tot al govern de Catalunya, o al PSOE, moltes vegades els diputats socialistes catalans fan el que convé al PSOE ", i després de dir això, si realment és Catalanista, com pot continuar formant part del PSC? Algú ho pot explicar? I que no es vingui amb l'excusa tan gastada, que lluitarà des de dins del partit per catalanitzar-lo, l'excusa està massa gastada. Tan mateix la declaració és inexacta, diu "moltes vegades els diputats socialistes catalans fan el que convé al PSOE", no és correcta, sempre i durant uns 30 anys, el PSC sempre ha votat el que ha manat el PSOE, mai no han votat diferent, ni una vegada senyor Castells. Per a més vergonya Castells diu respecte a Zapatero " M'ha produït una certa sorpresa veure com parlava de l'Estatut com si no fos cosa seva. Quan un pacta una cosa, el més normal és que les dues parts defensin el que han pactat. Vàrem pactar l'Estatut amb Zapatero, amb ell directament, i potser va ser un error fer-ho només amb ell. ", és a dir el senyor Zapatero, ni té, ni usa, ni sap, ni li fa falta l'honor, ja que es va comprometre a aprovar l'Estatut tal com sortís de Catalunya, i al final tots sabem el que ha passat. I el sector Catalanista del PSC, no té suficient motiu per a dimitir tots? Per a més vergonya, i a la pregunta "Se sent sol defensant la tesi que el PSC ha de tenir veu pròpia?" la resposta és per penjar-la en un quadre " No, al contrari. Som molts els que creiem que a l'hora de negociar amb l'Estat, hem de fer valer la força que tenim. Quan negocies amb Madrid, gran part de la teva força és quants diputats tens al Congrés. I sovint no els hem fet valer ", i em pregunto, a què esperen en fer-ho?, si són tants, a què esperen en fer valer el que valen, o és que la postura del PSC és d'un servilisme total vers al PSOE? Tots sabem de que va el PSC, les seves sigles més diuen Partit Socialista Castellà, que una altra cosa, però entre Castells i espanyolíssima Carmen Chacón, em quedo amb Castells. Albert. (5 d'Agost 2.010)
Ni cultura, ni festa, ni Espanya, ni Catalunya, ni la Xina, només és una salvatjada pròpia de salvatges.
Serrat.
Pepe Montilla.
Un pallasso.
El de la corona.
Francisco Franco Albert. (3 d'Agost 2.010)
Grans
mercès, Alicia, grans mercès. Catalunya us està
agraïda.
Abans de no estar d'acord amb el titular, m'heu de deixar que m'expliqui. Aquesta "senyora" és la major fàbrica d'independentistes després de Francisco Franco. Podríem dir, i traduint un refrany castellà, de tal pal, tal estella. La meva primera alegria, és que si la tal Alicia (Alicia Sánchez Camacho), llegeix aquest escrit, els budells se li regiraran, haurà de llegir un dialecte que es diu català, aquest dialecte al que cal matar i enterrar-lo, com sigui i per sempre. Però anem per feina, i expliquem el motiu del titular d'aquest escrit. La senyora Alicia forma part d'un partit, que va impugnar nostre Estatut. Quan els seus amics i "compinxes" del Tribunal Constitucional, ho van retallar i van mutilar, va fer unes declaracions en que estava molt de contenta, doncs ara l'Estatut era Constitucional. El que havia aprovat el poble de Catalunya en referèndum, i la Generalitat, no era constitucional, només ho és el que ella i el seu amic Mariano, decideixen. Si l'odi al nostre idioma volés, cobriria l'Univers. L'altre dia i en votació democràtica, Catalunya, va dir no a les "corridas de toros", i la normativa va ser aprovada i per àmplia majoria en el nostre Parlament. Tot seguit l'Alicia, va anunciar una sèrie de mesures a nivell estatal, per a anul·lar aquesta resolució. Altra vegada el que decideix el poble Català no és democràtic ni constitucional, només ho és el que l'Alicia i el Mariano vomiten per la seva boca. Jo tinc una sort que aquesta Alicia no té, jo visc a Catalunya i vull a aquestes terres, les vull amb passió, com crec que és meu deure i elecció com a Català. La pobra Alicia les odia profundament, i com que no pot anar a cap altre lloc, va fent tot el mal que pot a Catalunya, va en contra de totes les resolucions del poble Català, impugna decrets... aquest odi demostra on pot arribar la degeneració de les persones. Jo tinc la sort que per guanyar-me les garrofes, només he hagut de treballar, si només treballar, moltes hores i amb molts problemes, però per guanyar-me la vida, no he hagut de fer res mes. Però l'Alicia, per poder menjar, ha arribat a uns graus de servilisme cap al Mariano fora del comú, està sempre de genolls captant una almoina a Madrid i Espanya, i per guanyar 4 vots per al PP aquí a Catalunya, ha de dir i fer coses que una persona en ple ús de les seves facultats, mai no ho faria. Endavant Alicia, amb els seus odis i vòmits, és vostè una fàbrica d'independentistes, endavant!!!! Catalunya li ho agraeix!!! Albert. (31 de Juliol 2.010)
Dels monarques i les monarquies.
Diumenge passat, el monarca espanyol, i abraçat a l'apòstol Santiago, tornava a esmentar la cosa que ara està de moda, i que és la unitat d'Espanya. És un tema que ja fa pudor, des de la sentència del Tribunal Constitucional, pràcticament tots els polítics espanyolistes, inclosos Pepe Montilla i els seus nois, estan apel·lant a aquesta indissoluble unitat. Molt poc segurs han d'estar de tal unitat els espanyolistes, que la recorden a cada moment, però que ho faci el monarca Espanyol (notícia), hi ha per llogar-hi cadires. El monarca espanyol, abans de fer aquestes declaracions hauria d'analitzar la seva situació, no pot parlar d'una Espanya diversa i plural, i haver jurat sobre els Evangelis els Principis Fonamentals del 18 de Juliol (noticia). i exactament amb les paraules "SI, JURO LEALTAD A SU EXCELENCIA EL JEFE DEL ESTADO (Francisco Franco) Y FIDELIDAD A LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO (18 de Julio) Y DEMÁS LEYES FUNDAMENTALES DEL REINO", i ja que mai a renunciat als Principis del 18 de juliol, o Espanya una i no cinquanta-una, o Espanya plural i diversa. I analitzant la situació del monarca d'Espanya, veurem que en molts aspectes s'assembla al seu avi Alfonso XIII, el rei que els espanyols van fer fora d'Espanya. Per exemple, en les següents fotografies podem veure a Alfonso XIII, amb el seu amic el dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, i tan mateix a l'actual monarca amb el dictador Francisco Franco Bahamonde.
En alguns aspectes se sembla al seu avi, però molt distanciat del seu pare, Juan de Borbón y Battenberg, a causa d'haver estat escollit per Franco com el seu successor saltant la línia dinàstica establerta. El motiu que Franco no escollís Juan de Borbón, és que el 19 de març de 1.945, Juan de Borbón va escriure el famós manifest en contra de la dictadura franquista (veure text sencer). Diuen alguns historiadors, que Juan de Borbón volia manar més que Franco, i al dictador, ningú no li disputava el poder. Malgrat això, l'any 1.945, Juan de Borbón deia: *** Españoles: Conozco vuestra dolorosa desilusión y comparto vuestros temores. *** Corre España el riesgo de verse arrastrada a una nueva lucha fratricida y de encontrarse totalmente aislada del mundo. *** Requerir solemnemente al General Franco para que, reconociendo el fracaso de su concepción totalitaria del Estado, abandone el poder. *** Reconocimiento de la diversidad regional; amplia amnistía política. *** No levanto bandera de rebeldía, ni incito a nadie a la sedición, pero quiero recordar a quienes apoyan al actual régimen la inmensa responsabilidad en que incurren.
L'any 1.945, Juan de Borbón estava totalment enfrontat al règim de Franco, fins i tot li demana que abandoni el poder, però el seu fill, l'actual monarca Espanyol, jura els Principis del Moviment, el Juliol de 1.969 (veure notícia), afirmant: *** Formado en la España surgida el 18 de Julio, he conocido paso a paso las importantes realizaciones que se han conseguido bajo el mandato magistral del Generalísimo. *** Mi aceptación incluye una promesa firme que formulo ante VV. EE. Para el día, que deseo tarde mucho tiempo, en que tenga que desempeñar las altas misiones para las que se me designa, dedicando todas mis fuerzas no sólo al cumplimiento del deber, velando porque los Principios de nuestro Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino sean observadas.
És a dir, que el distanciament polític entre pare i fill, no pot ser major, totalment enfrontats ideològicament. Que ningú no digui que ara tenim democràcia gràcies a Juan Carlos I, no, una vegada mort Franco, el franquisme moria per obligació, i més faltant la peça clau del règim, Carrero Blanco. I continuant amb el que dèiem de la semblança de Juan Carlos I amb el seu avi Alfonso XIII, durant la dictadura de Primo de Rivera, beneïda pel monarca espanyol, es va prohibir el català en escoles i actes públics, una cosa que ara comencem a patir després de la sentència del Tribunal Constitucional. El dictador també va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, actualment no s'ha dissolt la Generalitat, però ha perdut i perdrà poder, i així mateix el monarca, Alfonso XIII, va condecorar Primo de Rivera amb la Creu Llorejada de San Fernando, que és la condecoració més alta Espanyola. Per què el va condecorar?, potser per prohibir el català? Albert. (28 de Juliol 2.010) Senyor Montilla, dimiteixi i vagi a viure amb el senyor Zapatero.
Senyor Pepe Montilla, si té vostè dignitat, dimiteixi. Si té vostè sentiments, vagi-se'n. Si té vostè una mica de vergonya, marxi de Catalunya. Si té vostè una mica d'amor propi, visqui la resta dels seus dies amb el remordiment d'haver fet tot el mal que li ha estat possible a Catalunya, una terra que el va acollir, i que ara vostè ha traït, i tot per llepar el cul del senyor Zapatero. No hi ha paraules per qualificar la seva gestió com President de la Generalitat de Catalunya, ho sent vostè, President de la Generalitat de Catalunya, no netejador de l'orinal del senyor Zapatero. Mai un President de la Generalitat no havia caigut a nivells tan mesquins, mai la figura del President, ha estat tan tacada de desprestigi, de deshonor i de servilisme cap a Madrid. Als diaris d'avui, tan sols en els d'avui, hi ha tres notícies que si vostè, tingués cinc cèntims d'honor, és segur que hagués pres les mesures oportunes, en lloc de riure-li les gràcies al seu cap, amo i senyor, un tal Zapatero. Aquestes notícies són: El PSC vota contra si mateix i fracassa junt amb el PSOE Montilla refreda la idea de reformar la Constitució després de parlar amb ZP (Punxar la notícia per llegir-la sencera
en PDF) La primera notícia és per recordar-la molts anys, en el seu servilisme més roí, voten junt amb el PSOE una resolució en contra de Catalunya, i a sobre la perden. Els enemics de Catalunya, la dreta pura i dura, els feixistes i gent per l'estil, estan fent una col·lecta per fer-los un regal. I a part de trair Catalunya, el PSC perd la votació, senyor Montilla, no afegeixi més vergonya a Catalunya, marxi a la seva Andalusia natal i deixi tranquils els Catalans!!!! Respecte a la segona notícia, li recordo que l'ésser President de la Generalitat, té el títol de molt Honorable, és a dir persona amb HONOR, sap vostè el que significa aquesta paraula en el diccionari "Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres o en la pròpia", i vostè accepta que el senyor Zapatero li vingui amb aquesta parrafada, i no tingui vostè el suficient honor per creuar-li la cara? Aquest servilisme fa pudor, fàstic, dóna vòmits, però és el que gasta el senyor Montilla. I no és la primer cop que això passa, ja l'any 1.932 es va viure la mateixa situació, almenys aquesta foto així ho indica
Pel que es veu, Cataluña ha tingut sempre un Zapatero, un Montilla, una desgràcia semblant... Respecte a la tercera notícia comentada "Montilla refreda la idea de reformar la Constitució després de parlar amb ZP", la pregunta del bilió és, que li ha ofert el senyor Zapatero a Montilla, per a aquest canvi d'idea? És a dir, per als senyors Montilla i Zapatero, aquesta constitució és sagrada És una Constitució signada per un monarca imposat per un general feixista (veure escrits anteriors), que porta en el seu inici la figura d'un "pajarraco" que és la imatge d'un moviment feixista, que es va fer sota el soroll de sables, gairebé sense llibertat, que a Europa aquest any han fet retirar l'exemplar a la seu de la CEE per portar imprès aquest "pajarraco", i per a ZP i Montilla, això és intocable? Això és al·lucinant, si algú pot explicar-ho, que ho faci .... Albert. (21 de Juliol 2.010)
¿Són catalans o botiflers?
Carme Chacón Piqueras El títol d'aquest escrit és "¿Són catalans o botiflers?", i les fotografies exposades són les dels diputats del PSC en el Congrés Espanyol. Un total de 25 diputats que va donar Catalunya al PSOE, en les últimes eleccions del 2.008, sense ells el PSOE, només tindria 144 escons, 10 menys que el PP. Per tant sense Catalunya, el senyor Zapatero estaria en l'oposició, per molt llarg temps. Doncs ara seria el moment de fer valer aquests 25 escons. El senyor Zapatero, va prometre aprovar el nostre Estatut tal i com sortís de Catalunya, la resta és un problema seu. Si un president d'una Nació no té paraula d'honor, l'única via és la dimissió i la convocatòria de noves eleccions. Al senyor Zapatero, ja li hem vist el seu full de ruta, ni comprèn ni vol comprendre al Nacionalisme, va en contra, la vergonya de la coalició amb el PP a Euskadi, és per pensar que si Pablo Iglesias (fundador del PSOE) aixequés el cap, li escopiria la cara, ja que una coalició amb la dreta pura i dura, és l'últim que aquest gran home s'hagués imaginat.
Pablo Iglesias Però cal començar a dubtar de la catalanitat dels diputats del PSC a Madrid. La ministra de Defensa, la senyora Carme Chacón Piqueras, ha declarat que està molt satisfeta amb la sentència del Tribunal Constitucional, ja que segons ella el Tribunal ha declarat Constitucional el 95% de l'Estatut. Senyora Chacón, si Pablo Iglesias aixequés el cap, li escopiria a la cara per aquestes declaracions. És vostè l'exemple del que un polític honrat, mai no ha de dir, ni fer. Però continuem, el President de la Generalitat, l'honorable Pepe Montilla, com li agrada que el cridin, va estar marejant la perdiu, amb el lema de la manifestació del 10 de Juliol 2.010. La pancarta amb el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim" era massa extremista per al gust del seu cap a Madrid senyor Zapatero. I com diuen a Castella, va marejar el marrà, fins que va aconseguir anar darrere d'una senyera. El senyor Zapatero haurà donat uns copets a l'esquena de Pepe Montilla, i li haurà dit "Eres un buen chico Pepe, así me gusta ... ". Però ha de recordar molt honorable Montilla, que en la manifestació del 10 de Juliol 2.010, una de les consignes del poble era " Volem un President, que sigui independent" ha d'escollir entre el seu cap a Madrid senyor Zapatero, o les veus dels 1.100.000 catalans que havien en la manifestació, o botifler o catalanista, vostè escull ! Tot seguit, anem ha fer uns petits càlculs, amb la composició actual del Congrés Espanyol. PSOE 144 Sense els diputats catalans del PSC, el PSOE fent coalició amb tots els partits (excepte del PP) i que són IU, PNB, UPD, BNG, CC i Na Bai, suma 158 diputats, lluny dels 176 que són la majoria absoluta. Els del PP, amb la mateixa coalició sumaria 168 diputats, li'n faltarien 8 per a la majoria absoluta. Del que podem deduir, que sense els diputats catalans, tant el PSOE o el PP, no poden fer majoria absoluta, o fan coalició a l'estil d'Euskadi, que seria escandalós, o depenen dels escons dels catalans. Si considerem que els 25 escons del PSC, són per a defensar els interessos dels catalans, i no del PER andalús o extremeny, si són per a defensar el nostre Estatut ja mort, si són per defensar Catalunya del robatori fiscal anual de 17.000 milions d'euros (més de 2 bilions vuit-cents mil milions de les antigues pessetes) i que a sobre ens diuen insolidaris, i tot això amb l'aprovació del senyors Zapatero i Montilla, PSOE i PSC, un vot més dels diputats del PSC, a favor dels diputats del PSOE en el congrés Espanyol, demostrarà que són botiflers, i molt dignes de que els bons catalans els escopim a la cara!!
Albert. (14 de Juliol 2.010)
A Catalunya, res no ha canviat!
Una cop llegida la sentència del Tribunal Constitucional, sobre el nostre Estatut, he estat pensant que per a Catalunya i en els últims 60 o 70 anys, les coses no han canviat gaire. Han canviat les formes, alguna cosa sense gaire importància, però el fons, el que és important de veritat, continua igual. Sempre m'agrada intentar justificar les meves afirmacions, i passaré a fer-ho, i per apartats. ** Abans teníem la figura intocable del Cabdill d'Espanya senyor Francisco Franco , res sobre ell no es podia dir o opinar, només estava permès l'homenatge a la seva persona. Aquest personatge va arribar al poder per l'ús de les armes i la violència, ningú no ho va votar o va escollir, com a governant d'Espanya. Ara tenim un Monarca, la figura del qual és també intocable, hi ha un pacte a nivell nacional per no parlar malament de la corona, només es pot opinar en forma positiva sobre la seva persona o fets, de un altre forma és un ultratge a la corona, cosa que fins i tot està penada amb presó. Així mateix ningú no ho ha votat com rei o monarca, va ser imposat per l'anterior règim de Francisco Franco, i en el referèndum del 15 de desembre les preguntes eren si volíem "Monarca amb les Lleis del règim de Franco", o "Monarca amb una democràcia", és a dir el les dos opcions teníem monarquia, això no pot dir-se democràtic, i més si tenim en compte que a l'avi de l'actual monarca, els espanyols el van treure a puntades de peu del seu tron. ** En els temps de Franco, la voluntat del poble català no era tinguda en compte, només valia la voluntat dels caps de Règim, que feien i desfeien a la seva voluntat. Ara, el poble Català per mitjà de les seves institucions, redacta un Estatut, que és aprovat per les institucions Catalanes, per les de l'Estat Central i a més confirmat per un Referèndum. Però, quina casualitat, 11 persones del Tribunal Constitucional diuen que tot això és inconstitucional. I els catalans hem d'obeir i callar, ja que la crítica al Tribunal Constitucional, té penes molt dures. Quines casualitats .... ** En l'anterior règim de Franco, l'honorabilitat dels personatges que el componien, era molt dubtosa, la mentida i la corrupció era la norma de cada dia, eren temps foscos, que per sort ja han passat. En l'actualitat hi ha un poca vergonya, que va prometre aprovar una cosa que havia de sortir de Catalunya, i va prometre aprovar-ho tal i com sortís dels catalans. Aquesta cosa que havia de sortir de Catalunya, ni ha estat aprovada per aquest poca vergonya i a més ha sofert unes mutilacions que l'han deixat inservible, i a sobre, aquest poca vergonya està content perquè s'ha aconseguit l'objectiu. Pregunta: coneixen vostès. a aquest poca vergonya? ** En l'anterior règim, havien a Catalunya un munt de gent (Delegats de govern, Governadors civils i militars, i molta altra gent), que estaven dient dient sempre " si senyor" a la voluntat de Madrid, sense tenir en compte per a res Catalunya. Les decisions de Madrid eren ordres per a aquestes persones, que les obeïen al peu de la lletra. En l'actualitat hi ha 25 senyors i senyores que es diuen defensors de Catalunya i que són els diputats del PSC en les Corts de Madrid, i que semblen escandalitzats per la sentència del Tribunal Constitucional. Però aquestes persones pertanyen a un partit que mitjançant el seu afiliat Enrique Múgica, tenen també impugnat l'Estatut en el Tribunal Constitucional. Aquests senyors i senyores, quan el senyor Zapatero els diu "a votar a favor, o en contra", s'aixequen i prest, voten el que els ordena el senyor Zapatero, mai en els decennis que portem de democràcia, han votat una altra cosa que l'ordenat pel seu cap a Madrid, tenen els genolls amb sang, de tant estar agenollats ... Albert. (4 de Juliol 2.010) De les sentències del
Tribunal Constitucional i
dels dits i fets de 3 pobres homes.
El Tribunal Constitucional de la nació Espanyola, després de 4 anys deliberant i discutint, ha dictat sentència en data 28 de juny de 2.010, sobre l'Estatut de Catalunya. És un dir allò de dictar sentència (veure text), més aviat ha vomitat el seu odi sobre Catalunya, sobre els Catalans i sobre el nostre idioma. No fa falta parlar del Tribunal Constitucional, dels seus membres amb el mandat expirat, els membres que estan recusats, que està incomplet per la defunció d'un d'ells, que la seva sentència ha estat política, no jurídica, que no se sosté .... i hi ha per pensar, si l'última paraula la té aquest tribunal, si té més poder que les Corts Espanyoles, del Senat, dels Catalans, de la Generalitat de Catalunya i d'una llarga llista, acomiadem a tota la classe política i que legisli aquest TC, i ens estalviarem milions. Però aquesta sentència ve de l'Espanya profunda, feixista, de l'Espanya de l'odi, dels imperis blaus, de les revolucions pendents, de les àguiles imperials, del que inventin ells, de la corrupció, de la foscor... una Espanya que ni volem ni desitgem, només el seu record ens posa malalts. I aquí a Catalunya que ha passat?, farts estem els Catalans de sentir als 3 vells del Tripartit, que tindríem un Estatut immillorable, ja que el senyor Zapatero (el cap dels 3 a Madrid) així ho ha promès. Que pràcticament tindríem la independència, de lo dolents que són els de CiU, els del PP i de d'altres. i ara com estem? Passem a repassar el que aquest beneït Tripartit ha portat a Catalunya, el que ha aconseguit amb seu estar de genolls davant del senyor Zapatero, com estem després d'un servilisme cap a Espanya per part dels tres components (Montilla, Saura i Carod). El senyor Saura: - A part de criminalitzar els Mossos d'Esquadra, ha limitat la velocitat en autopista a 80 quilòmetres per hora o menys, amb l'excusa de reduir accidents o contaminació. Ni una cosa ni l'altra, els recents estudis diuen que la contaminació segueix igual i que a Alemanya que a les autopistes i fora de les proximitats de les ciutats no hi ha límits de velocitat, el percentatge d'accidents és menor que a Catalunya. No obstant això, el senyor Saura i les seves mesures han aconseguit un important nivell de multes, que de genolls ha anat a oferir el senyor Zapatero. Un pobre home. El senyor Montilla: - El seu company de partit, el senyor Enrique Múgica Herzog, amb el seu flamant carnet d'afiliat del PSOE, també va impugnar i com a defensor del poble, el nostre estatut. Però el senyor Montilla, molt parlar del PP que també el va impugnar, però del seu propi partit ni una paraula, parli senyor Montilla, parli, parli del seu company Enrique Múgica Herzog, o és que pensa que els catalans som imbècils? - El seu cap a Madrid, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre que aprovaria el nostre Estatut tal com sortís de Catalunya. El temps ha demostrat que la paraula del senyor Zapatero val menys que la pols que hi ha als genitals en el cavall de Santiago. Però el senyor Montilla només ha criticat el PP i CiU. - El mateix dia de la sentència, va sortir el senyor Montilla fet un mascle a televisió, amenaçant, fent proclames polítiques, mostrant-se enfadat, xisclant "Visca Catalunya", però l'endemà, i crec que després d'una trucada del seu cap ZP, ja va dient que l'Estatut retallat que tenim, és millor que el de 1.978. Tanta humiliació davant de Madrid i Espanya és un insult als catalans. Mai Catalunya no ha tingut un President de tal moral. Un pobre home. El Carod: - Ni el títol de senyor es mereix. Ha estat un munt d'anys llepant poltrona, i proclamant als quatre vents que Esquerra Republicana de Catalunya, només és un partit més d'esquerres, com els molts que hi ha. Fins i tot li va canviar el nom a Esquerra només. És un malalt del poder, de la poltrona, d'anar en contra corrent, de defensar només els seus interessos personals, el seu mateix partit l'ha desterrat, està sol, però amarrat a la poltrona i perjudicant Catalunya tant com pot. El seu càrrec de Vicepresident de la Generalitat, van haver de crear-lo a la seva mesura, el seu odi envers CiU ratlla en lo malaltís, encara avui i després de 7 anys d'estar en el poder, continua donant la culpa de molts mals de Catalunya a CiU. - El seu viatge a l'Índia amb un seguici de més de 20 persones, per promocionar la nostra llengua en aquell llunyà país, movent-se amb el cotxe oficial de l'ambaixador i amb la bandera espanyola onejant al vehicle, demostren la moral d'aquesta persona. El nostre idioma no estava reconegut a Europa i menys a Madrid, però el viatge a l'Índia semblava del tot imprescindible. - El nomenament a dit del seu germà Apel-les, com a delegat de Catalunya a París... - La justificació dels pactes per als dos Tripartits, que era que ampliarien entre els tres partits el nostre Estatut molt més que el que havia fet CiU en una muntanya d'anys, i ara que el Tribunal Constitucional l'ha anul·lat gairebé, fuig de les seves responsabilitats com un conill espantat. Un pobre home.
La sentència del Tribunal
Constitucional. Declara inconstitucionals i per tant nuls, els següents articles
- L'expressió " i preferent" de l'apartat 1 de l'art. 6. 1.
La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua
d'ús normal i preferent de les
administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i
és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en
l'ensenyament. 1.
El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que
vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions
de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2.
-
L'incís "amb caràcter exclusiu" de l'apartat 1 de l'art. 78
- L'article 97
"El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan
de govern del poder judicial a Catalunya.
- Els apartats 2, lletres a), b),
c), d) i e) i 3 de
l'article 98.
- Els incisos " i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya" dels apartats 5 i 6 de l'art. 95. 1.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què
culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes
establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i
dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els
drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal,
contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el
futur.
- L'incís "pel President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i " de l'apartat 1 de l'art. 99. "1.
El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel
president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el
presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que
estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals
o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres
del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial.
- L'apartat 1 de l'art. 100. "1
.Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant
el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en
exercici de competències de la comunitat autònoma.
- L'incís " o al Consell de Justícia de Catalunya" de l'apartat 1 i l'apartat 2 del art. 101 1
.La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder
Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,
segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir
les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
- L'incís "com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i el present Estatut" de l'art. 111 En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.
- L'incís "els principis, regles i estàndards mínims que estableixin" de l'apartat 2 de l'art. 120 1
.Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a
Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització,
respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li
atribueix l'article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou
en tot cas:
- L'incís "els principis, regles i estàndards mínims que fixin" de l'apartat 2 de l'art. 126 1.
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'estructura,
l'organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no
integrades en el sistema de seguretat social.
- L'incís "sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar" de l'apartat 3 de l'art. 206 1.
El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els
seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats
de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres
criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres,
els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa
en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de
solidaritat.
- L'incís "pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals i" de l'apartat 2 de l'art. 218. 1.
Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de
llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels
pressupostos d'altres Administracions públiques, dels quals poden disposar
lliurement en l'exercici de llurs competències.
No són inconstitucionals, sempre que s'interpretin en els termes establerts en el corresponent fonament jurídic que s'indica, els següents preceptes
- Art. 5. L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat.
- Apartat 2 de l'art. 6. 1
.La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua
d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de
comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
- Apartat 1 de l'art. 8.
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1,
té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
- Apartat 5 de l'art. 33. 1.
Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les
institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya,
totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin.
Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques,
inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats
privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
- Art. 34. Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
- L'apartat 1 i el primer enunciat de l'apartat 2 de l'art. 35. 1 .Totes
les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que
estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no
universitari.
- L'apartat 5 de l'art. 50.
1.Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i
n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també
s'han d'aplicar respecte a l'aranès. - Art. 90.
1.La vegueria és l'àmbit territorial específic
per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat
jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la
Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.
- Els apartats 3 i 4 de l'art. 91. 1.
El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de
Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
- L'apartat 2 de l'art. 95. 1.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què
culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes
establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i
dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els
drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal,
contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el
futur. - Art. 110.
1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de
les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa,
la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la
Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot
establir polítiques pròpies.
- Art. 112. Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública.
- Art. 122. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
- L'apartat 3 de l'art. 127. 1.
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura.
Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: b.
El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas c.
Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit
cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: d.
El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: 2.
Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les
biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat
estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament
l'Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i
el règim de personal.
- Art. 129. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.
-
Art. 138.
- L'apartat 3 del art. 174. 1.
La Generalitat i l'Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari
per a l'exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels
interessos respectius.
- Art. 180. La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l'ordenament parlamentari.
- L'apartat 1 del art. 183.
1 .La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d'acord amb
els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc
general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
l'Estat als efectes següents: - L'apartat 5 del art. 206. 1.
El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els
seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats
de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres
criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres,
els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa
en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de
solidaritat.
- Els apartats 1 i 2, lletres a), b) i d) de l'art. 210. 1.
La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan
bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en
l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació,
l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la
canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i
l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la
Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera
rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu
reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La
Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les
seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en
aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.
- L'apartat 1, lletra d), de l'art. 222
- L'apartat 1, lletra i), de l'art. 223 1.
La reforma dels Títols de l'Estatut no inclosos en l'article 222 s'ha d'ajustar
al procediment següent:
- L'apartat 1 de la disposició addicional tercera.
1.La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures,
exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la
participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al
producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la
construcció d'autovies alternatives.
-
Disposició addicional vuitena. Es considera com a produït al territori de Catalunya el rendiment cedit de l'impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s'ha de proposar d'augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre el dit impost.
- Disposició addicional desena. El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l'impost sobre el valor afegit. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.
Albert. (1 de Juliol 2.010)
|
|||||||||
