C   A   T   A   L   U   N   Y   A       I   N   D   E   P   E   N   D   E   N   T
Publicacions anteriors Enllaços Contactar Diari Avui Diari Directe.cat Poemes Els Segadors Pensaments Música Sortir
 

Catalunya està trista,
vestida va de dol;
sabeu què n'és la causa?
uns polítics perdedors.

 

 

Doncs si, tenim uns polítics perdedors, egoistes, només miren els seus interessos. Que més podem dir? Els partits espanyolistes (PSOE, PP, Ciutadans) també van tots a la seva, però quan cal pactar ho fan, i si la píndola no els agrada, se l'empassen. Per exemple a Euskadi, el PSOE i el PP, han pactat contra els partits nacionalistes, aquí a Catalunya i a un pam de les eleccions, tots van a la seva, ningú no afluixa.

El tan esperat pacte dels partits catalanistes i o independentistes, és un somni d'estiu cada vegada més llunyà. Uns que si un referèndum, d'altres que si sortir d'un sot, els altres declarar la independència, d'altres que si primàries, secundàries, terciàries .... i entre tantes idees diferents, Catalunya s'enfonsa, tot el món ho veu, ningú res no fa, i aquí l'únic que guanya és l'espanyolisme més ranci, que acabarà amb el nostre idioma, costums, manera de ser i si poden amb la nostra història. Però això si, els nostres polítics a la seva, i Catalunya els importa el que a mi un mongol de la Mongòlia.

Els d'Esquerra, eren, són i seran impresentables, això ho sap tot el món, només els interessa la poltrona i intentar el tornar fer president de Catalunya, a un espanyolista com Pepe Montilla, que les poltrones van escasses i no és qüestió de deixar-les passar sense agafar-les, que de germans com Apeles Carod, n'hi ha un munt per endollar.

CiU, no es defineix, ara surt Mas i diu una cosa, ara surt Pujol Jr. i diu una altra, en surt un altre del partit i diu que vol ser ministre d'Espanya, critiquen al PSC, li diuen de tot a Montilla, però clar, el que és clar, la cosa que faran si governen, no ho han dit. Fa falta que ho diguin, i aquesta vegada no fa falta anar al notari...

I la notícia trista, Carretero - Laporta, Laporta - Carretero, tots esperàvem una única llista en les eleccions, però no, no és possible. Hi haurà diferents motius per no anar junts, però una cosa és certa del tot, dels dos, un és un botifler, o potser ho siguin els dos, Però l'anar separats per donar-los escons als partits espanyolistes (pel repartiment d'escons de la Llei electoral), fa que als autèntics catalans, ens surtin els colors per la vergonya que sentim en tenir polítics així.

Senyors Mas, Puigcercós, Laporta i Carretero, Catalunya, no els pot estar agraïda per res, vostès han contribuït a enfonsar-la una mica més, no crec que passin a la història dels grans homes de Catalunya, si passen serà com a polítics professionals, a qui les idees els importen només pels vots que puguin donar-los. Pel bé de Catalunya, dimiteixin.

Albert.

(30 d'Agost 2.010)

(Enviar un comentari).

 


 

Quina poltrona els ha promès aquesta vegada Zapatero?

Sí, repeteixo, sí, la notícia del diari que adjunto és certa, aquests d'Esquerra, han perdut la vergonya, el nord i la dignitat, i s'han convertit en un apèndix infectat del socialisme espanyol (veure la notícia). De l'antic nom del partit, ja van perdre "Republicana" i "Catalunya", fa temps i capitanejats pel senyor Carod, van perdre la vergonya en prometre un Estatut de primera, i en realitat l'han matat junt amb el PSOE i el senyor Montilla, això si, la culpa és de CiU. Però ara ja no sé el que han perdut, per que al meu parer  fa temps no tenen ni dignitat ni vergonya política, i repeteixo, si és que la notícia és certa.

Els d'Esquerra ja saben, que un referèndum sobre la independència, és impossible a Catalunya, primer que la Generalitat no té competències per la famosa sentència del Tribunal Suprem, i, si les tingués, o Zapatero o Rajoy, qui manés en aquell moment, s'ocuparien de prohibir-ho. Llavors que vénen ara els d'Esquerra bramant a la Lluna?

Quines poltrones els han promès els partits espanyolistes? Tornaran a fer President de la Generalitat a un espanyolista com Pepe Montilla? Acabaran amb l'engrunes que queda del nostre Estatut, per fer una gràcia a Madrid? Després de més de 7 anys, encara tota la culpa serà de CiU? Tornaran a nomenar a dit càrrecs importants, com feia Carod amb el seu germà? Tornaran a trair Catalunya ...?

A la manifestació del 10 de Juliol 2.010 a Barcelona, en cap moment no vaig sentir que es reclamés un referèndum, si vaig sentir i infinitat de vegades "Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència! Independència!" Però els d'Esquerra han d'obeir els seus amos, els espanyolíssims senyors del PSOE. Amén.

Albert.

(15 d'Agost 2.010)

(Enviar un comentari).

 


Ara o mai.

Un grup de ciutadans reclama una llista unitària de l'independentisme per a les properes eleccions, després d'observar que els diferents grups polítics d'orientació independentista, no sembla que s'estiguin posant d'acord. Demanar als polítics que "Es deixin estar de problemes personals", "Es deixin estar de protagonismes" i "Es deixin estar de lluites de poder" és com si demanéssim al gall, que brami com un burro, però el bo d'aquesta iniciativa, és que s'intenta, que no vinguin després els polítics manifestant que res no sabien de la voluntat popular.

El full WEB d'aquest grup de ciutadans és "www.araomai.cat", també són a "Facebook" i a "Twitter", i des d'aquestes opcions es pot adherir-se al manifest.

És una idea molt seriosa, si considerem com està el món de la política.

Albert.

(13 d'Agost 2.010)

(Enviar un comentari).


¿Sector catalanista en el PSC?

Que en el PSC hi hagi un sector autènticament catalanista, és com a dir que en el Ku Kux Klan, hi ha un sector de raça negra, el mateix. El que passa és que en aquest món, els termes es confonen, el que en un partit polític clarament espanyolista, hi hagi un sector que alguna vegada recordi Catalunya, no és que sigui un sector catalanista, és un sector una mica menys espanyolista, perquè com diem els catalans, "tal com canta el rector, respon l'escolà", i aquí el rector és Zapatero i l'escolà és Castells.

Castells va fer unes declaracions el passat 1 d'agost de 2.010, dient entre altres coses que no es presentaria en les pròximes eleccions al Parlament Català (veure entrevista), també en la seva entrevista, afirma sense cap rubor " Quan es tracta de decidir en política espanyola, sobretot quan es tracta del Congrés de Diputats, el perfil del PSC apareix desdibuixat, a pesar de l'esforç que puguin fer els diputats catalans. Quan l'alternativa és fer allò que convé al PSC, o fins i tot al govern de Catalunya, o al PSOE, moltes vegades els diputats socialistes catalans fan el que convé al PSOE ", i després de dir això, si realment és Catalanista, com pot continuar formant part del PSC? Algú ho pot explicar? I que no es vingui amb l'excusa tan gastada, que lluitarà des de dins del partit per catalanitzar-lo, l'excusa està massa gastada. Tan mateix la declaració és inexacta, diu "moltes vegades els diputats socialistes catalans fan el que convé al PSOE", no és correcta, sempre i durant uns 30 anys, el PSC sempre ha votat el que ha manat el PSOE, mai no han votat diferent, ni una vegada senyor Castells.

Per a més vergonya Castells diu respecte a Zapatero " M'ha produït una certa sorpresa veure com parlava de l'Estatut com si no fos cosa seva. Quan un pacta una cosa, el més normal és que les dues parts defensin el que han pactat. Vàrem pactar l'Estatut amb Zapatero, amb ell directament, i potser va ser un error fer-ho només amb ell. ", és a dir el senyor Zapatero, ni té, ni usa, ni sap, ni li fa falta l'honor, ja que es va comprometre a aprovar l'Estatut tal com sortís de Catalunya, i al final tots sabem el que ha passat. I el sector Catalanista del PSC, no té suficient motiu per a dimitir tots?

Per a més vergonya, i a la pregunta "Se sent sol defensant la tesi que el PSC ha de tenir veu pròpia?" la resposta és per penjar-la en un quadre " No, al contrari. Som molts els que creiem que a l'hora de negociar amb l'Estat, hem de fer valer la força que tenim. Quan negocies amb Madrid, gran part de la teva força és quants diputats tens al Congrés. I sovint no els hem fet valer ", i em pregunto, a què esperen en fer-ho?, si són tants, a què esperen en fer valer el que valen, o és que la postura del PSC és d'un servilisme total vers al PSOE?

Tots sabem de que va el PSC, les seves sigles més diuen Partit Socialista Castellà, que una altra cosa, però entre Castells i espanyolíssima Carmen Chacón, em quedo amb Castells.

Albert.

(5 d'Agost 2.010)

(Enviar un comentari).

 


 

Ni cultura, ni festa, ni Espanya, ni Catalunya, ni la Xina, només és una salvatjada pròpia de salvatges.

 

Serrat.

Pepe Montilla.

Un pallasso.

El de la corona.


 

Francisco Franco

Albert.

(3 d'Agost 2.010)

(Enviar un comentari).

 


 

Grans mercès, Alicia, grans mercès. Catalunya us està agraïda.
 

Abans de no estar d'acord amb el titular, m'heu de deixar que m'expliqui. Aquesta "senyora" és la major fàbrica d'independentistes després de Francisco Franco. Podríem dir, i traduint un refrany castellà, de tal pal, tal estella.

La meva primera alegria, és que si la tal Alicia (Alicia Sánchez Camacho), llegeix aquest escrit, els budells se li regiraran, haurà de llegir un dialecte que es diu català, aquest dialecte al que cal matar i enterrar-lo, com sigui i per sempre.

Però anem per feina, i expliquem el motiu del titular d'aquest escrit. La senyora Alicia forma part d'un partit, que va impugnar nostre Estatut. Quan els seus amics i "compinxes" del Tribunal Constitucional, ho van retallar i van mutilar, va fer unes declaracions en que estava molt de contenta, doncs ara l'Estatut era Constitucional. El que havia aprovat el poble de Catalunya en referèndum, i la Generalitat, no era constitucional, només ho és el que ella i el seu amic Mariano, decideixen. Si l'odi al nostre idioma volés, cobriria l'Univers.

L'altre dia i en votació democràtica, Catalunya, va dir no a les "corridas de toros", i la normativa va ser aprovada i per àmplia majoria en el nostre Parlament. Tot seguit l'Alicia, va anunciar una sèrie de mesures a nivell estatal, per a anul·lar aquesta resolució. Altra vegada el que decideix el poble Català no és democràtic ni constitucional, només ho és el que l'Alicia i el Mariano vomiten per la seva boca.

Jo tinc una sort que aquesta Alicia no té, jo visc a Catalunya i vull a aquestes terres, les vull amb passió, com crec que és meu deure i elecció com a Català. La pobra Alicia les odia profundament, i com que no pot anar a cap altre lloc, va fent tot el mal que pot a Catalunya, va en contra de totes les resolucions del poble Català, impugna decrets... aquest odi demostra on pot arribar la degeneració de les persones.

Jo tinc la sort que per guanyar-me les garrofes, només he hagut de treballar, si només treballar, moltes hores i amb molts problemes, però per guanyar-me la vida, no he hagut de fer res mes. Però l'Alicia, per poder menjar, ha arribat a uns graus de servilisme cap al Mariano fora del comú, està sempre de genolls captant una almoina a Madrid i Espanya, i per guanyar 4 vots per al PP aquí a Catalunya, ha de dir i fer coses que una persona en ple ús de les seves facultats, mai no ho faria.

Endavant Alicia, amb els seus odis i vòmits, és vostè una fàbrica d'independentistes, endavant!!!! Catalunya li ho agraeix!!!

Albert.

(31 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).


 

Dels monarques i les monarquies.

Diumenge passat, el monarca espanyol, i abraçat a l'apòstol Santiago, tornava a esmentar la cosa que ara està de moda, i que és la unitat d'Espanya. És un tema que ja fa pudor, des de la sentència del Tribunal Constitucional, pràcticament tots els polítics espanyolistes, inclosos Pepe Montilla i els seus nois, estan apel·lant a aquesta indissoluble unitat. Molt poc segurs han d'estar de tal unitat els espanyolistes, que la recorden a cada moment, però que ho faci el monarca Espanyol (notícia), hi ha per llogar-hi cadires.

El monarca espanyol, abans de fer aquestes declaracions hauria d'analitzar la seva situació, no pot parlar d'una Espanya diversa i plural, i haver jurat sobre els Evangelis els Principis Fonamentals del 18 de Juliol (noticia). i exactament amb les paraules "SI, JURO LEALTAD A SU EXCELENCIA EL JEFE DEL ESTADO (Francisco Franco) Y FIDELIDAD A LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO (18 de Julio) Y DEMÁS LEYES FUNDAMENTALES DEL REINO", i ja que mai a renunciat als Principis del 18 de juliol, o Espanya una i no cinquanta-una, o Espanya plural i diversa.

I analitzant la situació del monarca d'Espanya, veurem que en molts aspectes s'assembla al seu avi Alfonso XIII, el rei que els espanyols van fer fora d'Espanya. Per exemple, en les següents fotografies podem veure a Alfonso XIII, amb el seu amic el dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, i tan mateix a l'actual monarca amb el dictador Francisco Franco Bahamonde.

   

En alguns aspectes se sembla al seu avi, però molt distanciat del seu pare, Juan de Borbón y Battenberg, a causa d'haver estat escollit per Franco com el seu successor saltant la línia dinàstica establerta. El motiu que Franco no escollís Juan de Borbón, és que el 19 de març de 1.945, Juan de Borbón va escriure el famós manifest en contra de la dictadura franquista (veure text sencer). Diuen alguns historiadors, que Juan de Borbón volia manar més que Franco, i al dictador, ningú no li disputava el poder.

Malgrat això, l'any 1.945, Juan de Borbón deia:

*** Españoles: Conozco vuestra dolorosa desilusión y comparto vuestros temores.

*** Corre España el riesgo de verse arrastrada a una nueva lucha fratricida y de encontrarse totalmente aislada del mundo.

*** Requerir solemnemente al General Franco para que, reconociendo el fracaso de su concepción totalitaria del Estado, abandone el poder.

*** Reconocimiento de la diversidad regional; amplia amnistía política.

*** No levanto bandera de rebeldía, ni incito a nadie a la sedición, pero quiero recordar a quienes apoyan al actual régimen la inmensa responsabilidad en que incurren.

 

L'any 1.945, Juan de Borbón estava totalment enfrontat al règim de Franco, fins i tot li demana que abandoni el poder, però el seu fill, l'actual monarca Espanyol, jura els Principis del Moviment, el Juliol de 1.969 (veure notícia), afirmant:

*** Formado en la España surgida el 18 de Julio, he conocido paso a paso las importantes realizaciones que se han conseguido bajo el mandato magistral del Generalísimo.

*** Mi aceptación incluye una promesa firme que formulo ante VV. EE. Para el día, que deseo tarde mucho tiempo, en que tenga que desempeñar las altas misiones para las que se me designa, dedicando todas mis fuerzas no sólo al cumplimiento del deber, velando porque los Principios de nuestro Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino sean observadas.

 

És a dir, que el distanciament polític entre pare i fill, no pot ser major, totalment enfrontats ideològicament. Que ningú no digui que ara tenim democràcia gràcies a Juan Carlos I, no, una vegada mort Franco, el franquisme moria per obligació, i més faltant la peça clau del règim, Carrero Blanco.

I continuant amb el que dèiem de la semblança de Juan Carlos I amb el seu avi Alfonso XIII, durant la dictadura de Primo de Rivera, beneïda pel monarca espanyol, es va prohibir el català en escoles i actes públics, una cosa que ara comencem a patir després de la sentència del Tribunal Constitucional. El dictador també va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, actualment no s'ha dissolt la Generalitat, però ha perdut i perdrà poder, i així mateix el monarca, Alfonso XIII, va condecorar Primo de Rivera amb la Creu Llorejada de San Fernando, que és la condecoració més alta Espanyola. Per què el va condecorar?, potser per prohibir el català?

Albert.

(28 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).


Senyor Montilla, dimiteixi i vagi a viure amb el senyor Zapatero.

 

Senyor Pepe Montilla, si té vostè dignitat, dimiteixi. Si té vostè sentiments, vagi-se'n. Si té vostè una mica de vergonya, marxi de Catalunya. Si té vostè una mica d'amor propi, visqui la resta dels seus dies amb el remordiment d'haver fet tot el mal que li ha estat possible a Catalunya, una terra que el va acollir, i que ara vostè ha traït, i tot per llepar el cul del senyor Zapatero. No hi ha paraules per qualificar la seva gestió com President de la Generalitat de Catalunya, ho sent vostè, President de la Generalitat de Catalunya, no netejador de l'orinal del senyor Zapatero. Mai un President de la Generalitat no havia caigut a nivells tan mesquins, mai la figura del President, ha estat tan tacada de desprestigi, de deshonor i de servilisme cap a Madrid.

Als diaris d'avui, tan sols en els d'avui, hi ha tres notícies que si vostè, tingués cinc cèntims d'honor, és segur que hagués pres les mesures oportunes, en lloc de riure-li les gràcies al seu cap, amo i senyor, un tal Zapatero. Aquestes notícies són:

El PSC vota contra si mateix i fracassa junt amb el PSOE

Zapatero ofrecerá a Montilla desarrollar el Estatut pero avisará que hay puntos que no caben en la Constitución

Montilla refreda la idea de reformar la Constitució després de parlar amb ZP

(Punxar la notícia per llegir-la sencera en PDF)
 

La primera notícia és per recordar-la molts anys, en el seu servilisme més roí, voten junt amb el PSOE una resolució en contra de Catalunya, i a sobre la perden. Els enemics de Catalunya, la dreta pura i dura, els feixistes i gent per l'estil, estan fent una col·lecta per fer-los un regal. I a part de trair Catalunya, el PSC perd la votació,  senyor Montilla, no afegeixi més vergonya a Catalunya, marxi a la seva Andalusia natal i deixi tranquils els Catalans!!!!

Respecte a la segona notícia, li recordo que l'ésser President de la Generalitat, té el títol de molt Honorable, és a dir persona amb HONOR, sap vostè el que significa aquesta paraula en el diccionari "Qualitat moral que emmena algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres o en la pròpia", i vostè accepta que el senyor Zapatero li vingui amb aquesta parrafada, i no tingui vostè el suficient honor per creuar-li la cara? Aquest servilisme fa pudor, fàstic, dóna vòmits, però és el que gasta el senyor Montilla. I no és la primer cop que això passa, ja l'any 1.932 es va viure la mateixa situació, almenys aquesta foto així ho indica

Pel que es veu, Cataluña ha tingut sempre un Zapatero, un Montilla, una desgràcia semblant...

Respecte a la tercera notícia comentada "Montilla refreda la idea de reformar la Constitució després de parlar amb ZP", la pregunta del bilió és, que li ha ofert el senyor Zapatero a Montilla, per a aquest canvi d'idea? És a dir, per als senyors Montilla i Zapatero, aquesta constitució és sagrada

 

És una Constitució signada per un monarca imposat per un general feixista (veure escrits anteriors), que porta en el seu inici la figura d'un "pajarraco" que és la imatge d'un moviment feixista, que es va fer sota el soroll de sables, gairebé sense llibertat, que a Europa aquest any han fet retirar l'exemplar a la seu de la CEE per portar imprès aquest "pajarraco",  i per a ZP i Montilla, això és intocable? Això és al·lucinant, si algú pot explicar-ho, que ho faci ....

Albert.

(21 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).

 


¿Són catalans o botiflers?

       

       

       

       

       

Carme Chacón Piqueras
Meritxell Cabezón Arbat
Daniel Fernández González
Sixte Moral Reixac
Roman Ruiz Llamas
Montserrat Colldeforns Sol
Manuel Mas Estela
José Vicente Muñoz Gómez
María Isabel López Chamosa
Jordi Pedret Grenzner
Meritxell Batet Lamaña
Esperança Esteve Ortega
Joan Canongia Gerona
Juan Carlos Corcuera Plaza
María Dolors Puig Gasol
Lourdes Muñoz Santamaría
Francesc Vallès Vives
Joan Ruiz Carbonell
Maria Llüisa Lizarraga Gisbert
Anton Ferré Fons
Montserrat Palma Muñoz
Alex Sàez Jubero
Juli Fernández Iruela
Teresa Cunillera Mestres
Félix Larrosa Piqué

El títol d'aquest escrit és "¿Són catalans o botiflers?", i les fotografies exposades són les dels diputats del PSC en el Congrés Espanyol. Un total de 25 diputats que va donar Catalunya al PSOE, en les últimes eleccions del 2.008, sense ells el PSOE, només tindria 144 escons, 10 menys que el PP. Per tant sense Catalunya, el senyor Zapatero estaria en l'oposició, per molt llarg temps.

Doncs ara seria el moment de fer valer aquests 25 escons. El senyor Zapatero, va prometre aprovar el nostre Estatut tal i com sortís de Catalunya, la resta és un problema seu. Si un president d'una Nació no té paraula d'honor, l'única via és la dimissió i la convocatòria de noves eleccions. Al senyor Zapatero, ja li hem vist el seu full de ruta, ni comprèn ni vol comprendre al Nacionalisme, va en contra, la vergonya de la coalició amb el PP a Euskadi, és per pensar que si Pablo Iglesias (fundador del PSOE) aixequés el cap, li escopiria la cara, ja que una coalició amb la dreta pura i dura, és l'últim que aquest gran home s'hagués imaginat.

Pablo Iglesias

Però cal començar a dubtar de la catalanitat dels diputats del PSC a Madrid. La ministra de Defensa, la senyora Carme Chacón Piqueras, ha declarat que està molt satisfeta amb la sentència del Tribunal Constitucional, ja que segons ella el Tribunal ha declarat Constitucional el 95% de l'Estatut. Senyora Chacón, si Pablo Iglesias aixequés el cap, li escopiria a la cara per aquestes declaracions. És vostè l'exemple del que un polític honrat, mai no ha de dir, ni fer.

Però continuem, el President de la Generalitat, l'honorable Pepe Montilla, com li agrada que el cridin, va estar marejant la perdiu, amb el lema de la manifestació del 10 de Juliol 2.010. La pancarta amb el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim" era massa extremista per al gust del seu cap a Madrid senyor Zapatero. I com diuen a Castella, va marejar el marrà, fins que va aconseguir anar darrere d'una senyera. El senyor Zapatero haurà donat uns copets a l'esquena de Pepe Montilla, i li haurà dit "Eres un buen chico Pepe, así me gusta ... ". Però ha de recordar molt honorable Montilla, que en la manifestació del 10 de Juliol 2.010, una de les consignes del poble era " Volem un President, que sigui independent" ha d'escollir entre el seu cap a Madrid senyor Zapatero, o les veus dels 1.100.000 catalans que havien en la manifestació, o botifler o catalanista, vostè escull !

Tot seguit, anem ha fer uns petits càlculs, amb la composició actual del Congrés Espanyol.

PSOE   144
PSC     25
PP     154
IU       2
CiU     10
PNV      6
UPD      1
ERC      3
BNG      2
CC       2
Na Bai   1
TOTAL  350

Sense els diputats catalans del PSC, el PSOE fent coalició amb tots els partits (excepte del PP) i que són IU, PNB, UPD, BNG, CC i Na Bai, suma 158 diputats, lluny dels 176 que són la majoria absoluta. Els del PP, amb la mateixa coalició sumaria 168 diputats, li'n faltarien 8 per a la majoria absoluta.

Del que podem deduir, que sense els diputats catalans, tant el PSOE o el PP, no poden fer majoria absoluta, o fan coalició a l'estil d'Euskadi, que seria escandalós, o depenen dels escons dels catalans.

Si considerem que els 25 escons del PSC, són per a defensar els interessos dels catalans, i no del PER andalús o extremeny, si són per a defensar el nostre Estatut ja mort, si són per defensar Catalunya del robatori fiscal anual de 17.000 milions d'euros (més de 2 bilions vuit-cents mil milions de les antigues pessetes) i que a sobre ens diuen insolidaris, i tot això amb l'aprovació del senyors Zapatero i Montilla, PSOE i PSC, un vot més dels diputats del PSC, a favor dels diputats del PSOE en el congrés Espanyol, demostrarà que són botiflers, i molt dignes de que els bons catalans els escopim a la cara!!

 

Albert.

(14 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).

 


A Catalunya, res no ha canviat!

 

Una cop llegida la sentència del Tribunal Constitucional, sobre el nostre Estatut, he estat pensant que per a Catalunya i en els últims 60 o 70 anys, les coses no han canviat gaire. Han canviat les formes, alguna cosa sense gaire importància, però el fons, el que és important de veritat, continua igual. Sempre m'agrada intentar justificar les meves afirmacions, i passaré a fer-ho, i per apartats.

** Abans teníem la figura intocable del Cabdill d'Espanya senyor Francisco Franco , res sobre ell no es podia dir o opinar, només estava permès l'homenatge a la seva persona. Aquest personatge va arribar al poder per l'ús de les armes i la violència, ningú no ho va votar o va escollir, com a governant d'Espanya.

Ara tenim un Monarca, la figura del qual és també intocable, hi ha un pacte a nivell nacional per no parlar malament de la corona, només es pot opinar en forma positiva sobre la seva persona o fets, de un altre forma és un ultratge a la corona, cosa que fins i tot està penada amb presó. Així mateix ningú no ho ha votat com rei o monarca, va ser imposat per l'anterior règim de Francisco Franco, i en el referèndum del 15 de desembre les preguntes eren si volíem "Monarca amb les Lleis del règim de Franco", o "Monarca amb una democràcia", és a dir el les dos opcions teníem monarquia, això no pot dir-se democràtic, i més si tenim en compte que a l'avi de l'actual monarca, els espanyols el van treure a puntades de peu del seu tron.

** En els temps de Franco, la voluntat del poble català no era tinguda en compte, només valia la voluntat dels caps de Règim, que feien i desfeien a la seva voluntat.

Ara, el poble Català per mitjà de les seves institucions, redacta un Estatut, que és aprovat per les institucions Catalanes, per les de l'Estat Central i a més confirmat per un Referèndum. Però, quina casualitat, 11 persones del Tribunal Constitucional diuen que tot això és inconstitucional. I els catalans hem d'obeir i callar, ja que la crítica al Tribunal Constitucional, té penes molt dures. Quines casualitats ....

** En l'anterior règim de Franco, l'honorabilitat dels personatges que el componien, era molt dubtosa, la mentida i la corrupció era la norma de cada dia, eren temps foscos, que per sort ja han passat.

En l'actualitat hi ha un poca vergonya, que va prometre aprovar una cosa que havia de sortir de Catalunya, i va prometre aprovar-ho tal i com sortís dels catalans. Aquesta cosa que havia de sortir de Catalunya, ni ha estat aprovada per aquest poca vergonya i a més ha sofert unes mutilacions que l'han deixat inservible, i a sobre, aquest poca vergonya està content perquè s'ha aconseguit l'objectiu. Pregunta: coneixen vostès. a aquest poca vergonya?

** En l'anterior règim, havien a Catalunya un munt de gent (Delegats de govern, Governadors civils i militars, i molta altra gent), que estaven dient dient sempre " si senyor" a la voluntat de Madrid, sense tenir en compte per a res Catalunya. Les decisions de Madrid eren ordres per a aquestes persones, que les obeïen al peu de la lletra.

En l'actualitat hi ha 25 senyors i senyores que es diuen defensors de Catalunya i que són els diputats del PSC en les Corts de Madrid, i que semblen escandalitzats per la sentència del Tribunal Constitucional. Però aquestes persones pertanyen a un partit que mitjançant el seu afiliat Enrique Múgica, tenen també impugnat l'Estatut en el Tribunal Constitucional. Aquests senyors i senyores, quan el senyor Zapatero els diu "a votar a favor, o en contra", s'aixequen i prest, voten el que els ordena el senyor Zapatero, mai en els decennis que portem de democràcia, han votat una altra cosa que l'ordenat pel seu cap a Madrid, tenen els genolls amb sang, de tant estar agenollats ...

Albert.

(4 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).


De les sentències del Tribunal Constitucional i
 

dels dits i fets de 3 pobres homes.


 

El Tribunal Constitucional de la nació Espanyola, després de 4 anys deliberant i discutint, ha dictat sentència en data 28 de juny de 2.010, sobre l'Estatut de Catalunya. És un dir allò de dictar sentència (veure text), més aviat ha vomitat el seu odi sobre Catalunya, sobre els Catalans i sobre el nostre idioma.

No fa falta parlar del Tribunal Constitucional, dels seus membres amb el mandat expirat, els membres que estan recusats, que està incomplet per la defunció d'un d'ells, que la seva sentència ha estat política, no jurídica, que no se sosté .... i hi ha per pensar, si l'última paraula la té aquest tribunal, si té més poder que les Corts Espanyoles, del Senat, dels Catalans, de la Generalitat de Catalunya i d'una llarga llista, acomiadem a tota la classe política i que legisli aquest TC, i ens estalviarem milions.

Però aquesta sentència ve de l'Espanya profunda, feixista, de l'Espanya de l'odi, dels imperis blaus, de les revolucions pendents, de les àguiles imperials, del que inventin ells, de la corrupció, de la foscor... una Espanya que ni volem ni desitgem, només el seu record ens posa malalts.

I aquí a Catalunya que ha passat?, farts estem els Catalans de sentir als 3 vells del Tripartit, que tindríem un Estatut immillorable, ja que el senyor Zapatero (el cap dels 3 a Madrid) així ho ha promès. Que pràcticament tindríem la independència, de lo dolents que són els de CiU, els del PP i de d'altres. i ara com estem? Passem a repassar el que aquest beneït Tripartit ha portat a Catalunya, el que ha aconseguit amb seu estar de genolls davant del senyor Zapatero, com estem després d'un servilisme cap a Espanya per part dels tres components (Montilla, Saura i Carod).

El senyor Saura:

- A part de criminalitzar els Mossos d'Esquadra, ha limitat la velocitat en autopista a 80 quilòmetres per hora o menys, amb l'excusa de reduir accidents o contaminació. Ni una cosa ni l'altra, els recents estudis diuen que la contaminació segueix igual i que a Alemanya que a les autopistes i fora de les proximitats de les ciutats no hi ha límits de velocitat, el percentatge d'accidents és menor que a Catalunya. No obstant això, el senyor Saura i les seves mesures han aconseguit un important nivell de multes, que de genolls ha anat a oferir el senyor Zapatero.

Un pobre home.

El senyor Montilla:

- El seu company de partit, el senyor Enrique Múgica Herzog, amb el seu flamant carnet d'afiliat del PSOE, també va impugnar i com a defensor del poble, el nostre estatut. Però el senyor Montilla, molt parlar del PP que també el va impugnar, però del seu propi partit ni una paraula, parli senyor Montilla, parli, parli del seu company Enrique Múgica Herzog, o és que pensa que els catalans som imbècils?

- El seu cap a Madrid, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre que aprovaria el nostre Estatut tal com sortís de Catalunya. El temps ha demostrat que la paraula del senyor Zapatero val menys que la pols que hi ha als genitals en el cavall de Santiago. Però el senyor Montilla només ha criticat el PP i CiU.

- El mateix dia de la sentència, va sortir el senyor Montilla fet un mascle a televisió, amenaçant, fent proclames polítiques, mostrant-se enfadat, xisclant "Visca Catalunya", però l'endemà, i crec que després d'una trucada del seu cap ZP, ja va dient que l'Estatut retallat que tenim, és millor que el de 1.978. Tanta humiliació davant de Madrid i Espanya és un insult als catalans. Mai Catalunya no ha tingut un President de tal moral.

Un pobre home.

El Carod:

- Ni el títol de senyor es mereix. Ha estat un munt d'anys llepant poltrona, i proclamant als quatre vents que Esquerra Republicana de Catalunya, només és un partit més d'esquerres, com els molts que hi ha. Fins i tot li va canviar el nom a Esquerra només. És un malalt del poder, de la poltrona, d'anar en contra corrent, de defensar només els seus interessos personals, el seu mateix partit l'ha desterrat, està sol, però amarrat a la poltrona i perjudicant Catalunya tant com pot. El seu càrrec de Vicepresident de la Generalitat, van haver de crear-lo a la seva mesura, el seu odi envers CiU ratlla en lo malaltís, encara avui i després de 7 anys d'estar en el poder, continua donant la culpa de molts mals de Catalunya a CiU.

- El seu viatge a l'Índia amb un seguici de més de 20 persones, per promocionar la nostra llengua en aquell llunyà país, movent-se amb el cotxe oficial de l'ambaixador i amb la bandera espanyola onejant al vehicle, demostren la moral d'aquesta persona. El nostre idioma no estava reconegut a Europa i menys a Madrid, però el viatge a l'Índia semblava del tot imprescindible.

- El nomenament a dit del seu germà Apel-les, com a delegat de Catalunya a París...

- La justificació dels pactes per als dos Tripartits, que era que ampliarien entre els tres partits el nostre Estatut molt més que el que havia fet CiU en una muntanya d'anys, i ara que el Tribunal Constitucional l'ha anul·lat gairebé, fuig de les seves responsabilitats com un conill espantat.

Un pobre home.

 

La sentència del Tribunal Constitucional.
 

Declara inconstitucionals i per tant nuls, els següents articles

 

 

- L'expressió " i preferent" de l'apartat 1 de l'art. 6.

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.


- L'apartat 4 de l'art. 76.

1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l'adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l'apartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents:
a. L'adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c. L'adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d. L'adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l'autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l'autonomia local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.

 

- L'incís "amb caràcter exclusiu" de l'apartat 1 de l'art. 78
1.El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d'interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l'Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen.
2.El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l'exercici de llurs funcions.
3.El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
4.El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l'àmbit públic i el privat.
5.Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l'apartat 1 tenen l'obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S'han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d'aquesta obligació.

 

- L'article 97

"El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya.
Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d'aquest darrer, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial."

 

- Els apartats 2, lletres a), b), c), d) i e) i 3 de l'article 98.
"1.Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2.Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents:
a. Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b. Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d'assistència, suport o substitució, i també determinar l'adscripció d'aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c. Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
d. Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d'inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e. Informar sobre els recursos d'alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.

f. Precisar i aplicar, quan escaigui, en l'àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g. Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats.
h. Presentar una memòria anual al Parlament sobre l'estat i el funcionament de l'Administració de justícia a Catalunya.
i. Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'han d'adoptar d'acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada."

 

- Els incisos " i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya" dels apartats 5 i 6 de l'art. 95.

1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l'abast i el contingut dels recursos esmentats.
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
5. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.

 

- L'incís "pel President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i " de l'apartat 1 de l'art. 99.

"1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial.
2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d'organització i funcionament, d'acord amb la normativa aplicable."

 

- L'apartat 1 de l'art. 100.

"1 .Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis."

 

- L'incís " o al Consell de Justícia de Catalunya" de l'apartat 1 i l'apartat 2 del art. 101

1 .La Generalitat proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.

 

- L'incís "com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i el present Estatut" de l'art. 111

En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

 

- L'incís "els principis, regles i estàndards mínims que estableixin" de l'apartat 2 de l'art. 120

1 .Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas:
a. La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d'estar representats.
b. L'estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d'estalvis.
c. El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre.
d. L'exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn.
e. La regulació de les agrupacions de caixes d'estalvis amb seu social a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d'emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d'ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l'estabilitat financera i a la solvència.
3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l'establiment d'infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat, d'acord amb el que estableix la legislació estatal, col.labora en les activitats d'inspecció i sanció que el Ministeri d'Economia i Hisenda i el Banc d'Espanya exerceixen sobre les caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya.

 

- L'incís "els principis, regles i estàndards mínims que fixin" de l'apartat 2 de l'art. 126

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals.
3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d'execució reglats que li atribueixi la legislació estatal.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l'apartat 2.

 

- L'incís "sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar" de l'apartat 3 de l'art. 206

1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s'estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat.
4. La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment.
5. L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament.
6. S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social.

 

- L'incís "pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals i" de l'apartat 2 de l'art. 218.

1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d'altres Administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l'exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l'Agència Tributària de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l'exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució.

 

 

 

No són inconstitucionals, sempre que s'interpretin en els termes establerts en el corresponent fonament jurídic que s'indica, els següents preceptes

 

 

- Art. 5.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat.

 

- Apartat 2 de l'art. 6.

1 .La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

 

- Apartat 1 de l'art. 8.

1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
4. L'himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l'Estat.

 

- Apartat 5 de l'art. 33.

1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.
2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.

 

- Art. 34.

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

 

- L'apartat 1 i el primer enunciat de l'apartat 2 de l'art. 35.

1 .Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.
5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

 

- L'apartat 5 de l'art. 50.

1.Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès.
2.El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.
3.Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4.Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català.
5.La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6.Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
7.L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius.
 

- Art. 90.

1.La vegueria és l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis.
2.La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos.

 

- Els apartats 3 i 4 de l'art. 91.

1. El govern i l'administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d'entre els seus membres.
3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.
4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L'alteració dels límits provincials, si s'escau, s'ha de portar a terme d'acord amb el que estableix l'article 141.1 de la Constitució.

 

- L'apartat 2 de l'art. 95.

1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l'abast i el contingut dels recursos esmentats.
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya.
5. El President o Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se'n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial.

 

- Art. 110.

1. Corresponen a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.

 

- Art. 112.

Correspon a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l'aprovació de disposicions per a l'execució de la normativa de l'Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d'organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'Administració pública.

 

- Art. 122.

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.

 

- L'apartat 3 de l'art. 127.

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:
a. Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l'atorgament dels codis d'identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d'exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l'edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d'equipaments culturals situats a Catalunya.
Cinquè. L'establiment de mesures fiscals d'incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives.

b. El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas
Primer. La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés.
Segon. La inspecció, l'inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general.
Tercer. L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació.

c. Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l'establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d'arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L'establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català

d. El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d'arts combinades portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.

2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l'Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l'organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l'Estat faci a Catalunya en matèria d'inversió en béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l'Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat han d'articular fórmules de col.laboració i cooperació mútues, d'acord amb el que estableix el títol V d'aquest Estatut.

 

- Art. 129.

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.

 

- Art. 138.
1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració:
a. La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació.
b. El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.
c. L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social.
d. L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades.
e. La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou:
a. La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè
b. La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció.
3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.

 

- L'apartat 3 del art. 174.

1. La Generalitat i l'Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l'exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l'exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d'interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l'ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l'exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l'Estat que afectin les seves competències d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.

 

- Art. 180.

La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l'ordenament parlamentari.

 

- L'apartat 1 del art. 183.

1 .La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d'acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat als efectes següents:
a. La participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències estatals que afectin l'autonomia de Catalunya.
b. L'intercanvi d'informació i l'establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú.

2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:
a. Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l'Estat i la Generalitat.
b .La programació de la política econòmica general del Govern de l'Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta política.
c. L'impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l'Estat i la àmbits d'interès comú.
d. Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre'ls.
e. L'avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s'hagin establert entre l'Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo.
f. La proposta de la relació d'organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d'aquesta representació.
g. El seguiment de la política europea per a garantir l'efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h. El seguiment de l'acció exterior de l'Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
i. Les qüestions d'interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió disposa d'una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l'Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l'any i sempre que ho demani una de les dues parts.
5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.

- L'apartat 5 del art. 206.

1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s'estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat.
4. La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment.
5. L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament.
6. S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social.

 

- Els apartats 1 i 2, lletres a), b) i d) de l'art. 210.

1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat. La presidència d'aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d'un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.
2. Correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat:
a. Acordar l'abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l'article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal.
b. Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d'anivellament a què fa referència l'article 206.

c. Establir els mecanismes de col·laboració entre l'Administració tributària de Catalunya i l'Administració tributària de l'Estat als quals fa referència l'article 204, i també els criteris de coordinació i d'harmonització fiscal d'acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits.
d. Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.
e. Aplicar els mecanismes d'actualització que estableix l'article 208.
f. Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l'Estat a la Generalitat.
g. Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració de l'Estat que siguin necessaris per a l'exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l'article 205.
h. Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l'Administració General de l'Estat per a l'exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l'article 221.
3. D'acord amb el que estableix l'article 209, la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l'equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea.
4. La part catalana de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d'aquest capítol.

 

- L'apartat 1, lletra d), de l'art. 222
1. La reforma dels Títols I i II de l'Estatut s'ha d'ajustar als procediments següents:
a. La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d'una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l'exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l'exercici de la iniciativa de la reforma.
b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d'una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
c. Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l'article 223.
d. Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l'ha de sotmetre a referèndum.
2.Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.

 

- L'apartat 1, lletra i), de l'art. 223

1. La reforma dels Títols de l'Estatut no inclosos en l'article 222 s'ha d'ajustar al procediment següent:
a. La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l'article 222.1.a.
b. L'aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l'aprovació de les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
c. Una vegada aprovada la proposta de reforma de l'Estatut, el Parlament l'ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d. La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d'acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l'Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l'Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent.
e. Si no s'aplica el procediment establert per la lletra d, s'ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f. La tramitació de la proposta de reforma de l'Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l'establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
g. Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l'Estatut s'ha de tramitar d'acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
h. El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l'aplicació del que estableix l'apartat 2.
i. L'aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d'una llei orgànica ha d'incloure l'autorització de l'Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.

 

- L'apartat 1 de la disposició addicional tercera.

1.La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.
2.A aquest fi, s'ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

 

- Disposició addicional vuitena.
El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percentatge de cessió de l'impost sobre la renda de les persones físiques del 50%.

Es considera com a produït al territori de Catalunya el rendiment cedit de l'impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s'ha de proposar d'augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre el dit impost.


- Disposició addicional novena.
El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l'impost sobre hidrocarburs, l'impost sobre les labors del tabac, l'impost sobre l'alcohol i begudes derivades, l'impost sobre la cervesa, l'impost sobre el vi i begudes fermentades i l'impost sobre productes intermedis. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.

 

- Disposició addicional desena.

El primer projecte de llei de cessió d'impostos que s'aprovi a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l'impost sobre el valor afegit. L'atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.


Albert.

(1 de Juliol 2.010)

(Enviar un comentari).

StatCounter - Free Web Tracker and Counter